dijous, 5 / novembre / 2009

Escoles accessibles


Fa ben poc he tingut el privilegi d’escoltar a un arquitecte especialista en accessibilitat, que ha desenvolupat el Pla d’accessibilitat del Campus universitari on treballo. És un privilegi aprendre dels que veritablement són especialistes!

El que vaig escoltar em serveix per pensar quines característiques ha de tenir un centre docent, em fa mirar l’escola dels meus fills amb uns altres ulls,... I pensar en una possible Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris.

Òbviament, una escola d’adults ha de ser accessible. Ha de ser accessible a aquelles persones que diàriament van en una cadira rodes, però també a aquells que temporalment a causa d’un accident o malaltia tenen dificultats de mobilitat. Ha de ser accessible a les persones grans, a les persones amb dificultats de comunicació,...En resum: persones de mobilitat i/o comunicació reduïda, temporal o permanent. Fer una escola accessible no és només beneficiós per un grup reduït de persones, sinó un avantatge per a tots els ciutadans. És una millora de la qualitat de vida. L’accessibilitat ha de perseguir la màxima autonomia de tots els usuaris, independentment de la seva edat, de la seva cultura o de les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials. Fer una escola o qualsevol altre instal·lació accessible no és pas més costos, simplement cal tenir-ho present en fer el projecte constructiu i en el projecte de funcionament. Per exemple enlloc de fer uns serveis per homes, uns altres per dones i uns altres per persones amb mobilitat reduïda en podem fer tan sols dos però tots ells adaptats.

Sovint la inaccessibilitat queda desapercebuda. Per exemple, si a l’entrar a l’escola hi ha un taulell alt per atendre als usuaris, quina és la perspectiva d’una persona asseguda en una cadira? Sovint els edificis compleixen amb la llei i tenen trajectes per accedir als espais per les persones amb mobilitat reduïda, però sovint aquests trajectes són llargs i complexes i no es troben senyalitzats. I a vegades desprès d’un llarg recorregut a través de rampes trobem un esglaó! I si hi ha una tarima a l’aula per donar la classe? Si la tarima no té una rampa el professorat no pot ser una persona amb mobilitat reduïda, si la pissarra està alta un estudiant en una cadira no podrà sortir a la pissarra a resoldre una qüestió. Si les rampes són molt pronunciades (l’especialista ens deia que llavors s’ha de parlar de tobogans!), la persona amb dificultats de mobilitat no podrà pujar de forma autònoma. Les sortides d’emergència massa sovint acaben en un munt d’escales,... si vas amb crosses o cadira llavors tindràs una veritable emergència. En les aules o sales d’actes amb mobiliari fixat al terra cal que estigui previst espais diversos per persones amb disminució de la mobilitat, en més d’un lloc, accessible amb autonomia, amb normalitat. Les taules de les aules han de ser de l’alçada correcta perquè una persona amb cadira pugui col·locar les cames sota sense dificultat. Un munt de coses a considerar!

I si pensem en persones amb discapacitats visuals i/o auditives caldria pensar en incorporar en el sistema general d’informació de l’escola avisos sonors i avisos lumínics en les sortides d'emergència, panells o zones amb informació en Braïlle i/o alt relleu, i en els panells informatius utilitzar lletres contrastades amb el fons i de fàcil lectura, bucles d’inducció magnètica per persones amb audifons,...

Uff! Quin munt de coses!! Realment vaig aprendre que si volem fer les nostres escoles accessibles no n’hi ha prou en seguir les normes legals, cal cercar l’assessorament d’experts en accessibilitat. Un punt de referència pot ser la Càtedra d’accessibilitat de la UPC ( http://www.catac.upc.edu/ ).

Una escola d’adults té cada cop més sentit per oferir noves oportunitats a tots aquells i aquelles que pateixen dificultats, des dels que van perdre el tren de l’aprenentage o no hi van poder pujar mai, fins aquelles persones que per accident, per malaltia, per edat,.. pateixen disminucions de mobilitat o sensorials.

dimarts, 29 / setembre / 2009

Ensenyament a distància


L’atzar m’ha permès conèixer una mica diferents tipus d’ensenyament a distància.

A nivell universitari, la UNED (Universidad Nacional de Eduación a Distancia) és la veterana. És un ensenyament a distància on l’estudiant ha de treballar molt pel seu compte, es donen indicacions de material bibliogràfic, es proporciona a l’estudiant documentació, es poden fer consultes per correu electrònic i un cop a la setmana tenen tutories presencials amb algun col·laborador de la universitat, es fan pràctiques en centres associats. El sistema és una “evolució” de l’històric mètode per correspondència anterior a l’existència d’internet.

La UOC (Universitat Oberta de Catalunya) va ser un veritable revolució metodològica, en el nostre entorn. La xarxa té una importància molt més gran, el treball en cada assignatura és programat en el temps, el professorat fa un seguiment del treball dels estudiants. La comunicació professorat-estudiantat és regular i eficient. El seu ràpid creixement ens mostren que la metodologia té molts aspectes positius.

El darrer que he conegut és el mètode que utilitza la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) en alguns ensenyaments a distància:

http://www.citm.upc.edu/distancia.php?seccion=4
http://universitatpolitecnicadecatalunya.emea.acrobat.com/p63452705/

En aquest mètode les classes es realitzen en temps real, és a dir son quasi presencials, el professor o professora fa la classe gairebé com si estigues a l’aula, els estudiant intervenen amb força normalitat,... però tot estant cadascú allà on estigui. A més les classes queden gravades per aquells estudiants que per problemes horaris no han pogut “asssistir-hi”.

Cada mètode té les seves particularitats, els seus avantatges i els seus inconvenients, però el que és important és constatar que l’ensenyament a distància avui és una opció real.

A secundària, a Catalunya, tenim L’Institut Obert de Catalunya (IOC)

http://ioc.xtec.cat

http://www.youtube.com/watch?v=HHsZuq43VXo&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=n-xJsepXIpg&feature=related

És una opció atractiva per adults que volen estudiar, una opció complementària a les escoles d’adults.

Estic convençut que no hi ha res com l’ensenyament presencial, cara a cara, amb els gestos amb les mirades es transmet molta informació impossible de comunicar per altres vies. El professor o professora, amb certa experiència, sap quan els estudiants segueixen la classe, detecta quins són els problemes i pot reprogramar el seu treball per afrontar-los. La relació presencial professor-estudiant permet també la transmissió de coneixements i valors que no estan en la planificació acadèmica, és un valor que no hem de perdre, pot arribar ser més important que els coneixements específics treballats.

Una opció intermèdia molt atractiva és l’ensenyament semipresencial, on una part de les classes es realitzen a distància i una part de forma clàssica, a l’aula o al laboratori. Permet que la comunicació no verbal existeixi, permet la transmissió de valors i coneixements no programats, i alhora ofereix facilitats per compatibilitzar el treball o les responsabilitats familiars amb l’estudi.

L’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris d’una banda podria plantejar-se l’opció de l’ensenyament semipresencial com un possibilitat d’interès, i d’altra banda podria jugar un paper de recolzament per aquells estudiants que optessin per l’IOC.

dijous, 17 / setembre / 2009

¿Quins recursos tecnològics ha de tenir una escola d’adults?

Vaig utilitzar per primer cop un ordinador l’any 1980. Anava amb una cinta de casset. Els més joves igual ni recorden que és. Si volies utilitzar un programa que prèviament havies gravat, indicaves el nom del programa i havies d’esperar que la cinta corregués fins el lloc on estava gravat. Podies anar a fer un cafè tranquil·lament mentre l’ordinador ho buscava.

Certament han passat força anys, gairebé trenta. Els que vam començar en aquells anys, hem viscut com espectadors i com actors una revolució d’enorme magnitud. Avui els ordinadors i els estris electrònics es troben a tot arreu. Sens cap mena de dubte és una revolució amb enormes conseqüències, de tota mena (socials, productives, educatives,...). És molt senzill “perdre el carro”. La nostra natural resistència als canvis ens pot deixar despenjats, podem caure en el “fossat digital”. Recordo la resistència que vam oferir a la introducció del ratolí, tant bé que ens semblava que anava el teclat tot sol!, o la resistència a l’ús del telèfon mòbil,... A hores d’ara tinc molt clar que cal ser intel·ligent, no té massa sentit oferir resistència a aquest tipus de canvis, però alhora cal evitar ser-ne un esclau. Cal fer un esforç per mantenir-se al dia. Saber penjar un vídeo a “ youtube”, crear un document “pdf”, formar part d’una xarxa social, utilitzar el “Moodle”, entendre que és un “bloc”, llegir el diari a internet.... són alguns exemples “elementals” que formen part de la normalitat quotidiana per a molts. És especialment molt important que aquells que ens dediquem a l’educació estiguem al dia. És imprescindible entendre la societat que ens envolta, no pot ser que els infants i els joves visquin en un món del tot desconegut per nosaltres, no cal que estiguem al davant de tot, però no ens podem quedar enrera.

De la mateixa manera les institucions educatives han de fer un veritable esforç per actualitzar constantment els seus recursos tecnològics (maquinari, programari, habilitats dels professionals de l’educació).. A nivell d’institucions educatives tenim tots els extrems, algunes universitats (com la UPC) on els recursos tecnològics són descomunals i abasten tots els àmbits de la vida acadèmica, fins a institucions educatives que no tenen ni pàgina web.

"¿Quins recursos tecnològics ha de tenir una escola d’adults?" Aquesta és una pregunta que han de respondre els professionals de les escoles d’adults, però l’opinió dels que som professionals de l’educació a altres nivells pot ser d’utilitat. De totes formes la primera conclusió d’aquest apunt és molt senzilla, ens hem de fer aquesta pregunta i l’hem de saber respondre amb criteri.

Per apropar-se a la resposta trobo molt interessant una conferència d’en Joan Majó:
http://www.uoc.edu/web/cat/articles/joan_majo.html

Un fragment:

“...No solament l’escola o el sistema educatiu ha d’ensenyar les noves tecnologies, no solament ha de continuar ensenyant matèries per mitjà de les noves tecnologies, sinó que aquestes noves tecnologies, a més de produir uns canvis en l’escola, produeixen un canvi en l’entorn i, com que l’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar; per tant, se’n va més enllà de l’ensenyament de les noves tecnologies i de l’ensenyament per mitjà de les noves tecnologies. Per tant, m’agradaria centrar aquesta xerrada en aquest darrer aspecte, que jo plantejo pensant com ha de canviar l’ensenyament no pas perquè s’introdueixin les noves tecnologies, sinó perquè ha de canviar la societat com a conseqüència de les noves tecnologies.”

De totes maneres m’atreveixo a fer un primer llistat “improvisat” de recursos:
- una pàgina web atractiva, amb la informació necessària per conèixer la institució, amb facilitats per fer les gestions més elementals,... una pàgina actualitzada.
- ordinador i projector a totes les aules amb la pantalla col·locada de forma que es pugui utilitzar simultàniament la pissarra
- ordinadors a la biblioteca o a la sala d’estudis de lliure accés als estudiants
- en lloc d’una aula d’ordinadors és molt més versàtil un carro de portàtils
- ús habitual del correu electrònic, de blocs propis
- un entorn Moodle
- càmeres de fotos i vídeo, escàner

diumenge, 16 / agost / 2009

Pregó de Festa Major a Castelldefels sobre “educació”

Ves per on m’ha tocat fer el pregó de Festa Major de Castelldefels, ciutat on treballo. L’he fet sobre “educació” per això el penjo en aquest bloc.

----------------------------

PREGÓ DE FESTA MAJOR.
Castelldefels, 14 d’agost de 2009

Bona nit castelldefelencs i caslldefelenques,

En primer lloc vull agrair al vostre Ajuntament que hagi escollit per a fer el pregó de Festa Major a un representant de la Universitat enlloc d’una persona mediàtica i coneguda. És una demostració de la ferma voluntat de Castelldefels de donar suport a la universitat. Moltes gràcies. Com ja he dit en moltes altres ocasions: la Universitat Politècnica de Catalunya és la vostra universitat.

Us puc dir sincerament que vaig descobrir Castelldefels i el Delta del Llobregat fa pocs anys, devia ser l’any 2003, quan vaig venir a visitar la ciutat on em tocava anar a treballar. Des del primer moment, la vostra ciutat, ara també la meva ciutat, em va sorprendre. Malgrat ser gran, té moltes semblances amb un poble. Castelldefels és acollidora, hi ha molta gent que es coneix, hi ha vida social semblant a la de pobles i viles de Catalunya. Castelldefels és una ciutat amb qualitat de vida de vila o de poble.

També us vull dir que podem estar orgullosos de la nostra ciutat, Castelldefels mira al mar que l’uneix a la seva història, una història de pescadors, de pirates, de batalles, de comunicació. Al nostre darrere, un excepcional Parc Natural, que ens uneix a la terra, a la natura. I ara, al mig, la universitat, que acompanya Castelldefels amb ciència i tecnologia.

A mi em toca fer el pregó, de què pot parlar un professor? Òbviament, d’Educació. Un pregó és una crida, deixeu-me fer una crida a favor de les diferents formes que pren l’educació.

Permeteu-me que comenci, enaltint un altre cop a Castelldefels. La nostra ciutat forma part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, una associació de municipis de tots els continents, que volen treballar juntes, compartir experiències, aprofitar els municipis com un dels millors agents per l’educació dels ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat. Felicitats Castellfedels!

Parlaré d’escoles, i aprofitant que tinc la paraula, deixeu-me fer una crida a favor de l’escola pública. Des de l’escola bressol fins a la universitat, l’escola pública és una garantia de qualitat i un servei imprescindible per a la societat. Li hem de donar suport amb claredat, sense vergonya.

La primera etapa és la de 0 a 3 anys, aquí tenim molta feina per fer. La Generalitat parla de « Llar d’infants » , a mi en canvi m’agrada parlar d’« Escola bressol ». Les nenes i els nens de 0 a 3 anys aprenen molt més que els que estudien 4 anys a la universitat, les escoles 0-3 tenen una funció educadora realment molt important i poc reconeguda. Cal que les tractem com a veritables escoles, contractant veritables mestres, amb horaris d’escola, amb normalitat acadèmica,... I hem de seguir reclamant a l’Estat i a la Generalitat recursos per a aquesta etapa escolar. L’escola bressol és molt important per l’educació dels infants i molt important per la normalitat de mares i pares, hem de treballar per poder cobrir les demandes de totes les nostres famílies.

Les escoles públiques de primària i secundària depenen molt poc dels Ajuntaments, però en canvi tenen un rol fonamental en la formació de la nova ciutadania, l’Ajuntament i les Associacions de Mares i Pares han de ser veritables motors per aquests centres, oferint recursos, oportunitats, projectes educatius a nivell de municipi,... En aquestes etapes, cal que siguem capaços d’incorporar a la Universitat com un recurs valuós i extraordinari.

I finalment, tenim la Universitat. Us podeu sentir orgullosos de la vostra universitat. En les dades del Juliol del rànquing web d’universitats, la UPC és la primera universitat catalana, la segona universitat d’Espanya, ocupa la posició 44 de les universitat europees, i la 161 de les universitats del món. Teniu, tenim, una excel·lent universitat de ciència i tecnologia. La meva crida aquí, es per demanar-vos que ens ajudeu a explicar quina universitat tenim. Però també és cert que a Castelldefels ens cal tenir més estudiants dels que tenim avui. A Castelldefels tenim una escola d’aeronàutica i telecomunicació i una escola d’enginyeria dels sistemes biològics, expliqueu-ho arreu, si us plau.

No he acabat! Probablement em queda el més important. L’educació formal no acaba aquí. Hi ha dos col·lectius molt importants i molt oblidats.

D’una banda els adults. Les escoles de formació d’adults són veritablement importants, són la oportunitat per formar-se d’aquelles persones que per una raó o altre van perdre el tren de l’ensenyament ordinari. Haurien de ser escoles amb tot el suport de la societat, i malgrat això, massa sovint són escoles oblidades. Deixeu-me fer una crida en suport a les escoles de formació d’adults, les hem de convertir en escoles de primera categoria, hem d’incrementar el seus serveis, d’una banda acollint a tots aquells i aquelles que demanen plaça i d’altra banda incrementant la seva oferta formativa. L’experiència «Aula de Extensió Universitària Sènior UPC Castelldefels» és un exemple de formes de col·laboració municipi-universitat que podríem aprofitar per donar força a l’escola d’adults.

D’altra banda, els més oblidats de tots són els infants i joves amb amb necessitats educatives especials temporals o permanents derivades de condicions personals de discapacitat psíquica, motriu o sensorial, o de retard important en els aprenentatges escolars bàsics. Una societat desenvolupada i justa, no els pot oblidar. Per a tots aquells que per les seves circumstàncies l’escola primària o secundària no els pot atendre, cal que tinguem una escola especial tan a prop com sigui possible, amb tots els recursos necessaris. Les famílies de Castelldefels que han de fer front a aquests reptes s’ho mereixen.

Hem fet una revisió dels diferents nivells educatius. Parlem ara d’altres aspectes de l’educació.

A altres pobles i ciutats podem trobar escoles municipals de música, d’arts plàstiques i d’altres arts. L’ensenyança pública en arts és una oferta molt interessant per a infants, joves i adults. A Castelldefels tenim l’Escola Municipal de Dansa, perquè no podem pensar en una escola municipal de música i una escola d’arts plàstiques?

Una menció especial es mereixen el moviment escolta i els esplais, on simultàniament s’eduquen els infants i els joves que fan de caps. Cal un total suport a aquest tipus d’activitats.

L’educació no acaba a les escoles, una part molt important de l’educació en una ciutat es realitza a través d’altres canals: els esports, el lleure, la festa,... Cal que en totes les activitats que organitza la ciutat tinguem presents quins són els valors que transmetem.

La ciutat és educadora no tan sols a través de la regidoria d’educació, sinó a través de tots els seus àmbits, des d’urbanisme fent una ciutat acollidora, sostenible i accessible, fins al centre d’assistència primària educant en salut. Cal que tinguem present que eduquem en totes les accions que fem com a comunitat.

Tal com he deixat veure entre línies, la transmissió de valors és una de les principals funcions de l’educació. Deixeu-me que en parli un moment, sigueu pacients amb aquest avorrit pregó!

L’Eudald Carbonell és un científic català per qui sento veritable admiració, és un dels directors de les excavacions d’Atapuerca i de l’Abric Romaní a Capellades. A través de les excavacions estudia l’evolució de l’espècie humana. Un dels seus llibres es titula “Encara no som humans”, ens ve a explicar que encara estem evolucionant, ara l’evolució és cultural, i un dels motors fonamentals és l’educació. Aquesta perspectiva ens mostra que podem millorar el nostre món i ho hem de fer a través dels valors i de l’educació.

M’agradaria poder fer un extens discurs sobre valors, però tan sols us en parlaré d’un: el valor de la racionalitat. Vull fer una crida a favor de la racionalitat. Aquesta és l’eina fonamental que utilitzem en ciència i tecnologia. A través de l’educació hem de transmetre la necessitat de racionalitat, la necessitat d’escoltar a la comunitat tecnocientífica per prendre decisions importants com les que atenyen al medi ambient o a la salut. La racionalitat, també ens diu que hem de ser capaços de trencar amb vells tòpics, i per exemple hem d’empènyer per deixar d’investigar, de fabricar, de comercialitzar, d’utilitzar, de gastar recursos humans i econòmics en exèrcits i armaments. Ho hem de fer progressivament però sense vergonya. La racionalitat també ens diu que totes les dones i tots els homes som membres d’una sola espècie animal, per això hem de treballar per la igualtat, per la justícia, hem de treballar per fer més primes i insignificants les fronteres que ens separen.

M’agradaria dir-vos moltes més coses, ja se sap que als professors els agrada explicar-se, però ja us he donat prou la tabarra.

Ara toca: Festa major!. Però, tinguem present que a través de la festa també eduquem, també transmetem valors. Tinguem-ho present quan organitzem festes!

Castelldefelencs, castelldefelenques! Gràcies per l’honor de deixar-me ser el vostre pregoner!

Bona Festa Major!

Daniel López Codina
Delegat del Rector al Campus del Baix Llobregat
Universitat Politècnica de Catalunya

dilluns, 1 / juny / 2009

Música, arts plàstiques i esports en l’ensenyament d’adults?


El proper diumenge 7 de juny al teatre auditori de Granollers hi haurà el concert de cloenda al Vallès Oriental del projecte Catània. 2400 escolars, de 61 centres educatius, de 29 poblacions del Vallès Oriental,... sota la direcció de Josep Prats interpretaran una obra escrita per en David Nel·lo i amb música d’en Albert Guinovart. Un veritable luxe! Una gran oportunitat pel professorat de música de les escoles de primària. Per cert, hi participa alguna escola de Caldes de Montbui? Si no és així és una veritable llàstima.

http://www.ccvoriental.es/win_mostrar_contenido.php?id_publicacion=524
http://www.acgranollers.com/produccions-musicals/cantania

Aquest esdeveniment m’ha fet pensar en el rol de la música en les escoles d’adults. Una de les funcions importants de les escoles de persones adultes és obrir noves oportunitats i perspectives, òbviament això no es pot fer sòls a través de les matemàtiques, les llengües, les ciències,... Per les persones immigrades i pels joves que han fracassat a l’ensenyança secundària obligatòria l’escola d’adults pot ser una porta oberta a entendre l’entorn que els envolta i una porta oberta a la cultura. L’escola d’adults pot arribar a ser un element estratègic en una política d’acolliment de la immigració, i un element cabdal en les polítiques de joventut d’un municipi. Per aconseguir-ho cal que les escoles tinguin un funcionament flexible que afavoreixi la col·laboració amb altres actors de l’educació (les escoles de música, les escoles de formació d’arts plàstiques, les entitats esportives).

Partit de futbol organitzat l'any 2001 per l'escola de formació d'immigrants (Caldes Solidària, Creu Roja, Ajuntament de Caldes de Montbui).

El cant coral es mereix una atenció especial. El cant coral és una activitat que es realitza en grup, que permet el treball conjunt de persones amb nivells d’alfabetització o coneixement ben diferents, que permet la participació de tot tipus de persones independentment de les seves condicions físiques, dones i homes,... És alhora una activitat que permet treballar la llengua, la lectura,... I a més en acabar el treball de preparació es pot organitzar una festa i mostrar el resultat als altres. El cant coral forma part de les activitats de moltes escoles. Hi ha alguna coral en una escola d’adults?

diumenge, 24 / maig / 2009

Els alumnes oblidats i els oblidats que no poden ser alumnes

Són molts els que parlen del procés de Bolonya, però malgrat que la Universitat té dificultats i reptes, mai havia estat com avui, amb excel·lents instal·lacions, on tothom qui vol estudiar ho pot fer.

Mai com avui havien estat com ara les escoles de primària i secundària, malgrat que encara hi ha molt per millorar, mai hi havia hagut tants recursos humans i materials destinats a aquests nivells.

L’educació d’infants de 0 a 3 anys, en part encara ha de vèncer la visió social d’aparcament d’infants per reconèixer el seu veritable valor educatiu. Malgrat això, a molts pobles i ciutats s’estan oferint noves places, s’estan construint nous centres. Encara manquen moltes places, però almenys la seva necessitat forma part dels programes dels partits polítics.

Qui són els veritables alumnes oblidats? Els de les escoles d’adults. Qui són els oblidats que no poden ser alumnes? Molts immigrants que volen aprendre català i castellà, altres que volen deixar l’analfabetisme, i no poden entrar a les escoles per manca de places.

Aprendre català i castellà és una veritable necessitat; a molts ajuntaments, com el nostre, per aconseguir un informe d’arrelament (imprescindible per renovar els “papers”) cal superar un senzill examen oral de coneixement de les llengües. Molts ja parlen castellà, especialment els immigrants hispanoamericans, però tenen dificultats amb el català. Per voluntat i per necessitat volen matricular-se per aprendre català, però troben una escola d’adults amb llistes d’espera, i uns cursos de català (Consorci de Normalització Lingüística) que tan sols obren matrícula el setembre i el febrer. I... la renovació de “papers” no espera.

Oblidats, i menyspreats. Una part de la societat els acusa de no voler aprendre català, com en l’article “Reflexión a los sudamericanos que residen en este país” publicat al Setmanari Montbui del 15 de maig passat. Molts de nosaltres també som immigrants o fills d’immigrants, aquest menyspreu el sentim com a propi.

Els altres oblidats són els joves que han fracassat en l’ensenyament regular, no han aprovat l’educació secundària obligatòria, molts d’ells en fer-se grans voldrien refer el camí, voldrien corregir els errors,... però no hi ha prou places a les escoles d’adults, ni prou recursos, ni professorat preparat per a totes les matèries.

L’ensenyament d’adults, en les seves diferents formes, és l’oblidat, i Caldes no n’és pas una excepció. A les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental, Caldes de Montbui i Cardedeu són els únics municipis amb més de 15000 habitants sense un centre de formació d’adults de la Generalitat. A més tres municipis de menys de 15000 habitants sí que tenen un centre de la Generalitat: La Llagosta, Montmeló i Badia del Vallès. D’altra banda, Palau que es troba ben a prop de Caldes, amb 13300 habitants tampoc té centre.

Per què a Caldes no tenim un centre de formació d’adults de la Generalitat? Com pot ser que n’hi hagi a Montmeló o a La Llagosta i no a Caldes?

Un enllaç relacionat:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumnos/olvidados/elpepuespcat/20080121elpcat_14/Tes

diumenge, 10 / maig / 2009

Col·laboració entre la biblioteca pública (BP) i les biblioteques escolars (BE)

Les biblioteques municipals són un exemple excel·lent d’un servei públic de qualitat. Els seus espais, els seus recursos, el seu personal conjuntament ofereixen un servei magnífic.

D’altra banda les biblioteques escolars tenen molt a prop un sector molt important de la població (infants, joves, adults), però tenen uns recursos materials i humans molt més limitats. La col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars és una opció realment molt interessant. Per poder establir aquesta col·laboració cal la voluntat de totes les parts. Les escoles fomentant les seves biblioteques (per exemple participant del programa d’innovació educativa “puntedu” - http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/ -, a Caldes sembla que sols ho està fent el CEIP Montbui), la biblioteca municipal donant facilitats per aquesta col·laboració, i el municipi fent de nexe d’unió entre tots els actors.

Fàcilment podem trobar informació sobre diferents formes de col·laboració. Dos enllaços ens serveixen per conèixer múltiples possibilitats. El primer d’ells:

2n Laboratori Biblioteca Pública/Biblioteca Escolar [en línia].
Centre d’Estudis i Recursos Culturals: Servei de Biblioteques, Diputació de Barcelona.
Barcelona,2007.
http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/2n_laboratori.pdf

Un esquema extret d'aquest primer enllaç:

El segons dels enllaços:

La biblioteca escolar i la biblioteca pública: idees per a la col·laboració.
Bundó Nin, Montserrat; Gabarró Parera, Montserrat
Servei de Comunicació, Difusió i Publicacions. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 2008.
http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/be_bp.pdf

Un fragment interessant d'aquest segon enllaç:

La cooperació entre biblioteques, escolar i pública, comporta la programació de serveis i activitats de manera conjunta en els àmbits educatiu i cultural (desenvolupament d’instruments i materials educatius; programació d’activitats de promoció de la lectura i dinamització cultural; formació d’usuaris i d’usuàries, etc.) i en el tecnicoprofessional (desenvolupament de la col·lecció; coordinació de serveis i xarxes telemàtiques, etc.). Aquesta col·laboració ha de contribuir a millorar la qualitat dels serveis, a incrementar el grau de satisfacció dels usuaris i de les usuàries; també ha d’afavorir un millor coneixement entre les entitats que hi participen i la relació entre aquestes i el seu entorn. A la vegada ha d’incidir en el desenvolupament de plans de foment de la lectura en els municipis. Des de l’òptica de rendibilitat, ha de permetre optimitzar recursos i facilitar-ne la gestió, a més d’incrementar la difusió de les biblioteques entre els ciutadans. Conscients d’aquests avantatges, cal crear l’estructura que faci possible l’avenç en el marc de la col·laboració entre les dues biblioteques. Es fa necessària l’existència d’un grup de cooperació entre biblioteca pública i biblioteca escolar d’àmbit municipal. Serveis educatius del Departament d’Educació poden facilitar la coordinació ntre la biblioteca escolar i la biblioteca pública, amb el suport a les actuacions que es desprenguin d’aquesta col·laboració i amb la difusió a tota la comunitat educativa. Sortosament, en l’actualitat, hi ha alguns municipis que han iniciat experiències molt interessants en el marc d’aquesta col·laboració. En la mesura en què aquest treball s’inclogui en la planificació per objectius i les institucions municipals hi donin suport, la cooperació podrà esdevenir més permanent i estesa.

Quines són les característiques de la biblioteca escolar de l’escola d’adults de Caldes? Quins són els espais de col·laboració amb la biblioteca municipal?