Model Social i Democràtic d'Educació de Persones Adultes

Tenim el privilegi de viure en una societat activa, les associacions de tota mena són un motor d’idees, d’innovació,... n’hi ha per tot arreu i de tota mena. També en podem trobar en l’àmbit de l’educació d’adults. Un exemple força interessant és l’Associació d'Educació de Persones Adultes ( www.aepa1983.org ). És una associació sense ànim de lucre amb la finalitat de promoure activitats relacionades amb l'educació de persones adultes com a instrument per a superar qualsevol tipus de desigualtat social, ja sigui per raó de sexe, cultura, nivell educatiu, edat o situació econòmica. Dos dels seus objectius són:
- Promoure una alternativa oberta a l'educació i a la participació cultural de les persones adultes, que aglutini tot tipus d'iniciatives públiques, tant institucionals com populars, dins d'un concepte de servei públic caracteritzat per l'absència de lucre, la gestió democràtica, el pluralisme ideològic, l'obertura a l'entorn i la qualitat pedagògica.
- Difondre i desenvolupar el Model Social i Democràtic d'Educació de Persones Adultes.


De la seva web us recomano la lectura del document "Model d'educació de persones adultes AEPA-FACEPA" ( www.aepa1983.org/cat/pdf/Model_democratic_EPA.pdf )

Alguns fragments:

“Els centres educatius de persones adultes han d'estar connectats activament a la xarxa d'entitats, moviments, projectes i recursos d'un territori per tal de potenciar la participació social i cultural, i la millora de la qualitat de vida de l'entorn.”

“Els col·lectius susceptibles d'exclusió social s'han de considerar prioritaris en totes les accions de formació i de participació social (nivells inicials de formació, immigrants, persones acollides al PIRMI, etc.)”

“Els projectes i centres d'EPA s'han de gestionar democràticament, això significa obrir tots els espais de decisió i organització als participants. En aquesta línia els consells de centre han d'estar formats majoritàriament pels participants i s'ha de potenciar la creació d'associacions de participants i d'altres moviments socials.”

“Els projectes i centres educatius han de ser avaluats públicament i de forma regular per tots els participants, entitats de l'entorn i instàncies administratives per tal d'assegurar que es donen les condicions anteriors.”

Publiquen també una revista, en particular trobo francament interessant el número que es titula “L'Educació de Persones Adultes a Catalunya. Perspectives i propostes”, malgrat ser editat l’any 2006 molta de la informació que presenta és de plena actualitat.
(www.aepa1983.org/descargas/revista2.pdf )

IX Trobada estatal de ciutats educadores

Els propers 12, 13 i 14 de maig hi haurà la IX Trobada estatal de ciutats educadores..... a Granollers! Hi anirà algun representant de la vila de Caldes de Montbui?

web de la IX Trobada estatal de ciutats educadores
facebook de la IX Trobada estatal de ciutats educadores

Associació Internacional de Ciutats Educadores

És una associació de municipis de tots els continents, que volen treballar juntes, compartir experiències, aprofitar els municipis com un dels millors agents per l’eduació dels ciutadans de qualsevol edat. Us incloc un fragment de la seva pàgina web on ho expliquen:

http://www.bcn.es/edcities/aice/estatiques/catala/sec_educating.html

“La ciutat compta amb les millors condicions materials per forjar una oferta general de difusió dels aprenentatges i dels coneixements útils per viure en societat i, al mateix temps, pot crear l'escalat més dispers de desigualtats en la seva distribució. La ciutat és un aparador ple de possibilitats i d'ofertes diversificades per a ésser triades, però també pot viure organitzada en el seu desaprofitament o en la distribució desigual de la llibertat per a fer-ho. L'urbanisme ens ha ensenyat com la mateixa trama urbana pot introduir en el seu si la desigualtat de condicions, però hem après també que aquesta no és producte dels fats sinó de l'actuació de les persones. El sistema municipal, per la seva proximitat als ciutadans, és el més obert i el més transparent. Les seves decisions i la seva administració són les més palpables i per tant les que generen més fàcilment opinió pública. És, per tant, escola de ciutadania. La ciutat és, doncs, un marc i un agent educador que, davant la tendència a la concentració del poder, practica l'opinió pública i la llibertat; davant la tendència al gregarisme, expressa el pluralisme; davant la tendència a distribuir desigualment les possibilitats, defensa la ciutadania; davant la tendència a l'individualisme, s'esforça per practicar la individualitat solidària. Facilita el teixit dels hàbits ciutadans que creen el sentit de reciprocitat, el qual engendra el sentiment que existeixen interessos que no han de ser lesionats. Uneix amb els suaus llaços de la vida compartida. Permet de formar persones sensibles tant a llurs deures com a llurs drets.
En aquest enquadrament, l'educació apareix nítidament com l'acció que va més enllà de les famílies i les escoles. Tot incloent-les com a factors clau, l'educació comprèn, avui, multitud de paràmetres i d'agents no reconeguts fins ara i abraça tota la població.”

Formen part de l’assoació molts municipis catalans, grans i mitjans, molts propers a nosaltres:

Alella, Arbúcies, Argentona, Badalona, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona, Berga, Blanes, Calella, Cambrils, Canovelles, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cubelles, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, Igualada, La Garriga, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Palafrugell, Palamós, Parets del Vallès, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Torelló, Vic, Viladecans, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,...

M’agradaria que Caldes de Montbui també fos una ciutat educadora.

Programes de qualificació professional inicial (PQPI)

La finalitat d’aquests programes és proporcionar als nois i noies que finalitzen l’educació obligatòria sense assolir-ne els objectius, una formació bàsica i professional que els faciliti la incorporació al món laboral o a la continuïtat del seu itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada la prova d’accés. També donen l’opció, als joves que ho desitgin, a fer una formació complementària per obtenir el títol de graduat/ada en ESO.

http://www.gencat.cat/canaleducacio/estudiaracatalunya/site/ProgramesGarantiaSocial/1168.html

Actualment a Caldes no tenim cap oferta d’aquest tipus, perquè? A Caldes no hi ha nois que no assoleixin els objectius de l’educació secundaria obligatòria? O ningú no se recorda d’ells?

A la comarca a molts municipis durant aquest curs existeixen PQPIs:

Municipi Habitants
Granollers 58854 PQPI
Mollet del Vallès 51365 PQPI
Parets del Vallès 16720 NO
Les Franqueses del Vallès 16325 PQPI
Caldes de Montbui 16159 NO
Sant Celoni 15992 PQPI
Cardedeu 15775 PQPI
Canovelles 15704 NO
Montornès del Vallès 14723 PQPI
La Garriga 14183 PQPI
La Llagosta 13517 PQPI
Lliçà d'Amunt 13491 NO
Santa Mª de Palautordera 8235 PQPI


Dels municipis de més de 15000 habitants, juntament amb Caldes tan sols Parets i Canovelles tampoc tenen oferta, però certament es troben respectivament al costat mateix de Mollet i Granollers amb una important oferta. Palau-Solità i Plegamans té també oferta PQPI

El Departament d’Educació planifica i autoritza l’oferta de Programes de qualificació professional inicial, que està integrada per:

- El Pla de Transició al Treball (PTT) està organitzat conjuntament pel Departament d’Educació i els ajuntaments i/o els consells comarcals d’un territori, i té el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu.

- Els Programes de Formació i Aprenentatge Professional (FIAP) es duen a terme en instituts d’educació secundària (IES) de Catalunya i es desenvolupen en col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya i el suport del Fons Social Europeu.

A Caldes ni l’Ajuntament, ni l’IES Manolo Hugué, ni l’Escola Pia han sol·licitat participar d’aquests programes? O potser ho han sol·licitat i els hi han denegat?

Tal com comentava en un Apunt anterior, Caldes juntament amb Cardedeu són els únics dos municipis de la comarca de més de 15000 habitants sense escola d’adults de la Generalitat. Si sumem les dues condicions, Caldes de Montbui és l’únic municipi de la comarca que no té escola d’adults de la Generalitat, ni enguany cap programa de qualificació professional inicial. Algú em pot ajudar a trobar una explicació?

El fossat digital i parla.cat

Internet és un recurs veritablement important. Cada dia s’hi poden trobar més recursos interessants. Llàstima que l’accés a la xarxa digital no està a l’abast de tothom. Hi ha qui parla de la fractura digital o escletxa digital. És una barrera més de separació entre comunitats, entre alfabetitzats i no alfabetitzats, entre joves i vells,... A mi m’agrada més el terme de fossat digital. El fossat és l’excavació que circueix una fortalesa. El fossat als castells estava fet per dificultar l’accés a les muralles. És una dificultat més. En canvi una escletxa o fractura és una petita obertura. Efectivament separa dues parts d’una paret o dues parts d’un objecte, però la imatge que em ve al cap quan penso en fractura o en escletxa és en un trencament d’una muralla, un primer pas per enderrocar-la. Vaja que proposo utilitzar el terme “fossat digital”. Els castells medievals que tenien fossat també tenien un pont llevadís, un pont utilitzat als castells i a les fortaleses per a travessar el fossat i que era aixecat per politges, cordes o cadenes.

Un dels objectius de la formació de joves i adults ha de ser oferir un pont llevadís per poder travessar el fossat digital.

Per exemple, travessant el fossat digital podem trobar recursos per aprendre català. www.parla.cat és un excel·lent recurs per aprendre català, un excel·lent exemple de les enormes possibilitats de la xarxa.

La importància de les biblioteques...

Un dels millors serveis que tenim a la nostra vila, sense dubtar-ho, és la biblioteca. La biblioteca és molt més que un dipòsit de llibres... ( http://vimeo.com/3293664 ). Tot i així és interessant descobrir altres funcions: la biblioteca prenent part activa en l’acollida d’immigrants ( http://www.hclib.org/NewImmigrants/ ), o ajudant a la gent a trobar feina ( http://www.hclib.org/pub/search/JobsSBCinfo.cfm ),... Són exemples dels serveis que ofereixen les bilbioteques de Hennepin County (Minneapolis). Potser podríem incorporar part d'aquesta estratègia a la nostra localitat.

Sobre el bon aprofitament de les infraestructures públiques

La diversitat de serveis que ofereix la nostra societat ha exigit la creació d’organismes i infraestructures diverses, amb relacions complexes. Per exemple el Departament d’Ensenyament gestiona les escoles públiques de primària i secundària (actualment els ajuntaments es responsabilitzen del manteniment de les escoles de primària, en canvi és la Generalitat qui ho fa de les escoles de secundària). Les instal·lacions esportives i culturals depenen dels ajuntaments, els centres de salut de la Generalitat,... i així un entramat complex on també apareixen altres actors com les Diputacions. Segurament alguns espais públics podrien oferir un servei més extens del que ofereixen, en ocasions pot caldre la bona voluntat d’institucions diferents per compartir recursos. Si es tracta d’institucions públiques, la lògica més elemental indica que cal rendibilitzar tan com sigui possible els recursos públics per oferir serveis a la societat. Compartir l’ús dels espais públics entre institucions o entre òrgans d’una mateixa institució és òbviament un encert.

A Caldes tenim algun exemple que mostra l’interès d’aquesta opció. Al CEIP El Farell una de les pistes esportives va ser acondicionada com pista de hokey. D’aquesta manera, des de que es va fer la remodelació d’una antiga pista malmesa, l’escola gaudeix d’una pista en bones condicions, i fora de l’horari escolar els equips de hokey disposen d’una pista per als entrenaments.

El que probablement encara no hem fet a Caldes és dissenyar nous equipament tenint present el plantejament d’un doble ús. Per exemple, segurament en els propers mesos es treballarà en el disseny de la nova escola El Calderí, una escola que sembla que oferirà un servei de 3 a 16 anys, es podria plantejar que algun espai d’aquesta nova construcció oferís un servei al barri on està ubicada? Per exemple una sala d’actes o una sala polivalent, que pogués ser utilitzada per l’escola, i fora de l’horari escolar per associacions locals. Pensar-ho en el moment de fer el disseny de la infraestructura permetria garantir una bona qualitat dels serveis, per exemple pensant en un accés extern de la sala, o uns lavabos independents d’altres zones del centre docent. És tan sols un exemple, probablement en el disseny de noves infraestructures caldria pensar sempre com oferir el millor servei a la societat, compartint alguns espais amb usos diferents dels propis de la institució.

L’escola d’adults de Caldes té uns espais propis amb moltes limitacions per a la realització de la seva activitat. Sembla que l’Ajuntament està treballant en un projecte de futur per millorar la infraestructura i els recursos actuals de l'escola d'adults amb la finalitat que aquesta es converteixi en l'eix vertebrador d'un pla de formació permanent municipal. Si realment és així, pot ser el moment de pensar en compartir recursos amb altres institucions al dissenyar noves infraestructures.

Durant alguns anys l’escola d’adults ha utilitzat algunes aules de l’IES Manolo Hugué, aules normals i esporàdicament aules informàtiques. Al meu parer, és un altre bon exemple d’un bon ús dels espais públics. Els horaris de l’Escola d’Adults permeten utilitzar aules de l’IES sense interferir en el seu funcionament regular. Cal que una escola d’adults tingui el seu caràcter propi, per això li cal disposar d’uns espais propis, però això no és pas incompatible amb poder utilitzar també espais d’altres institucions. El més òptim fins i tot podria ser tenir l’escola d’adults al costat de l’IES i així compartir fàcilment serveis com la biblioteca, les aules d’informàtica, la sala d’actes o els laboratoris. D’una relació com aquesta n’haurien de sortir beneficiades les dues institucions, l’escola d’adults podent disposar d’espais d’alta qualitat per a la docència, i l’IES podent disposar d’alguns recursos complementaris per al seu treball.

Si volem que l’escola d’adults sigui el centre d’un eix vertebrador d'un pla de formació permanent municipal, podríem anomenar-la Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris, i així faríem present una part de la nostra història. D’altra banda, ja en el disseny d’infraestructures caldria la participació dels agents socials i educatius del municipi.