Els alumnes oblidats i els oblidats que no poden ser alumnes

Són molts els que parlen del procés de Bolonya, però malgrat que la Universitat té dificultats i reptes, mai havia estat com avui, amb excel·lents instal·lacions, on tothom qui vol estudiar ho pot fer.

Mai com avui havien estat com ara les escoles de primària i secundària, malgrat que encara hi ha molt per millorar, mai hi havia hagut tants recursos humans i materials destinats a aquests nivells.

L’educació d’infants de 0 a 3 anys, en part encara ha de vèncer la visió social d’aparcament d’infants per reconèixer el seu veritable valor educatiu. Malgrat això, a molts pobles i ciutats s’estan oferint noves places, s’estan construint nous centres. Encara manquen moltes places, però almenys la seva necessitat forma part dels programes dels partits polítics.

Qui són els veritables alumnes oblidats? Els de les escoles d’adults. Qui són els oblidats que no poden ser alumnes? Molts immigrants que volen aprendre català i castellà, altres que volen deixar l’analfabetisme, i no poden entrar a les escoles per manca de places.

Aprendre català i castellà és una veritable necessitat; a molts ajuntaments, com el nostre, per aconseguir un informe d’arrelament (imprescindible per renovar els “papers”) cal superar un senzill examen oral de coneixement de les llengües. Molts ja parlen castellà, especialment els immigrants hispanoamericans, però tenen dificultats amb el català. Per voluntat i per necessitat volen matricular-se per aprendre català, però troben una escola d’adults amb llistes d’espera, i uns cursos de català (Consorci de Normalització Lingüística) que tan sols obren matrícula el setembre i el febrer. I... la renovació de “papers” no espera.

Oblidats, i menyspreats. Una part de la societat els acusa de no voler aprendre català, com en l’article “Reflexión a los sudamericanos que residen en este país” publicat al Setmanari Montbui del 15 de maig passat. Molts de nosaltres també som immigrants o fills d’immigrants, aquest menyspreu el sentim com a propi.

Els altres oblidats són els joves que han fracassat en l’ensenyament regular, no han aprovat l’educació secundària obligatòria, molts d’ells en fer-se grans voldrien refer el camí, voldrien corregir els errors,... però no hi ha prou places a les escoles d’adults, ni prou recursos, ni professorat preparat per a totes les matèries.

L’ensenyament d’adults, en les seves diferents formes, és l’oblidat, i Caldes no n’és pas una excepció. A les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental, Caldes de Montbui i Cardedeu són els únics municipis amb més de 15000 habitants sense un centre de formació d’adults de la Generalitat. A més tres municipis de menys de 15000 habitants sí que tenen un centre de la Generalitat: La Llagosta, Montmeló i Badia del Vallès. D’altra banda, Palau que es troba ben a prop de Caldes, amb 13300 habitants tampoc té centre.

Per què a Caldes no tenim un centre de formació d’adults de la Generalitat? Com pot ser que n’hi hagi a Montmeló o a La Llagosta i no a Caldes?

Un enllaç relacionat:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumnos/olvidados/elpepuespcat/20080121elpcat_14/Tes

Col·laboració entre la biblioteca pública (BP) i les biblioteques escolars (BE)

Les biblioteques municipals són un exemple excel·lent d’un servei públic de qualitat. Els seus espais, els seus recursos, el seu personal conjuntament ofereixen un servei magnífic.

D’altra banda les biblioteques escolars tenen molt a prop un sector molt important de la població (infants, joves, adults), però tenen uns recursos materials i humans molt més limitats. La col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars és una opció realment molt interessant. Per poder establir aquesta col·laboració cal la voluntat de totes les parts. Les escoles fomentant les seves biblioteques (per exemple participant del programa d’innovació educativa “puntedu” - http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/ -, a Caldes sembla que sols ho està fent el CEIP Montbui), la biblioteca municipal donant facilitats per aquesta col·laboració, i el municipi fent de nexe d’unió entre tots els actors.

Fàcilment podem trobar informació sobre diferents formes de col·laboració. Dos enllaços ens serveixen per conèixer múltiples possibilitats. El primer d’ells:

2n Laboratori Biblioteca Pública/Biblioteca Escolar [en línia].
Centre d’Estudis i Recursos Culturals: Servei de Biblioteques, Diputació de Barcelona.
Barcelona,2007.
http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/2n_laboratori.pdf

Un esquema extret d'aquest primer enllaç:

El segons dels enllaços:

La biblioteca escolar i la biblioteca pública: idees per a la col·laboració.
Bundó Nin, Montserrat; Gabarró Parera, Montserrat
Servei de Comunicació, Difusió i Publicacions. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 2008.
http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/be_bp.pdf

Un fragment interessant d'aquest segon enllaç:

“La cooperació entre biblioteques, escolar i pública, comporta la programació de serveis i activitats de manera conjunta en els àmbits educatiu i cultural (desenvolupament d’instruments i materials educatius; programació d’activitats de promoció de la lectura i dinamització cultural; formació d’usuaris i d’usuàries, etc.) i en el tecnicoprofessional (desenvolupament de la col·lecció; coordinació de serveis i xarxes telemàtiques, etc.). Aquesta col·laboració ha de contribuir a millorar la qualitat dels serveis, a incrementar el grau de satisfacció dels usuaris i de les usuàries; també ha d’afavorir un millor coneixement entre les entitats que hi participen i la relació entre aquestes i el seu entorn. A la vegada ha d’incidir en el desenvolupament de plans de foment de la lectura en els municipis. Des de l’òptica de rendibilitat, ha de permetre optimitzar recursos i facilitar-ne la gestió, a més d’incrementar la difusió de les biblioteques entre els ciutadans. Conscients d’aquests avantatges, cal crear l’estructura que faci possible l’avenç en el marc de la col·laboració entre les dues biblioteques. Es fa necessària l’existència d’un grup de cooperació entre biblioteca pública i biblioteca escolar d’àmbit municipal. Serveis educatius del Departament d’Educació poden facilitar la coordinació ntre la biblioteca escolar i la biblioteca pública, amb el suport a les actuacions que es desprenguin d’aquesta col·laboració i amb la difusió a tota la comunitat educativa. Sortosament, en l’actualitat, hi ha alguns municipis que han iniciat experiències molt interessants en el marc d’aquesta col·laboració. En la mesura en què aquest treball s’inclogui en la planificació per objectius i les institucions municipals hi donin suport, la cooperació podrà esdevenir més permanent i estesa.”

Quines són les característiques de la biblioteca escolar de l’escola d’adults de Caldes? Quins són els espais de col·laboració amb la biblioteca municipal?

Universidades Populares

"Las universidades populares son un Proyecto de desarrollo cultural que actúa en el municipio, cuyo objetivo es promover la participación social, la educación, la formación y la cultura, para mejorar la calidad de vida de las personas y la comunidad"
(VII Congreso, Enero 2000)

Les Universidades Populares són una iniciativa amb més de cent anys d’història (Oviedo, 1901). El seu projecte és de característiques semblants al que podria arribar a ser l’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris (EMEC).

Es coordinen a través d’una federació:
www.feup.org

És un projecte amb especial força a terres castellanes, extremenyes, andaluses. A Catalunya no n’hi ha cap. Si l’EMEC algun dia arribes a existir veritablement, ens podriem plantejar federar-nos a la FEUP.
Com es defineixen:

El Proyecto Universidad Popular se caracteriza por ser una idea original, desarrollada ampliamente en sus Bases Conceptuales y las Resoluciones de los Congresos y Asambleas. El Proyecto cuenta con unos recursos económicos, técnicos y humanos, para su puesta en práctica y con un determinado apoyo social e institucional.

Las Universidades Populares conjugan distintos tipos de acciones en el ámbito local, manteniendo una perspectiva mucho más amplia y abierta, demostrando una capacidad para adaptarse a las distintas realidades y situaciones, en un doble postulado de unidad y diversidad, "pensando globalmente y actuando localmente".

Las Universidades Populares desarrollan su acción en distintos puntos de España, comparten un mismo enfoque y orientación, y están organizadas en una red, constituyendo la Federación Española de Universidades Populares -FEUP- como elemento aglutinador y coordinador. Las Universidades Populares dependen directamente de los Ayuntamientos, Mancomunidades o bien de asociaciones con fines no lucrativos, desarrollando una función mediadora entre la Administración y los ciudadanos/as.

El Proyecto Universidad Popular es participativo, en el que la participación es un método de trabajo y un objetivo fundamental, en tanto que constituye un motor de cambio interno y externo. La acción de las Universidades Populares, trata de globalizar e integrar las dinámicas y recursos existentes dentro del municipio, poniéndolos al servicio de la calidad de vida de las personas y de las transformaciones sociales necesarias para mejorarla.