Escola municipal d'ensenyaments complementaris?

Binta y la gran idea

2010-01-22T14:38:00.000-08:00

Des de la Casamance (Senegal)...

http://video.google.com/videoplay?docid=1814175740046170677#

És imprescindible mirar-la amb calma, esperant descobrir al final quina és la gran idea.

És una de les 5 parts de la pel·lícula “En el mundo a cada rato”
http://www.enelmundoacadarato.com/

Educació, comunitats educatives i ajuntaments

2010-01-05T04:16:00.000-08:00

L’educació és un dels factors clau pel futur dels municipis. Pot ser el motor de canvi cap a una societat més madura, amb més recursos, amb menys problemes socials, i alhora si és inadequada pot ser un camí cap a la desestabilització, cap a la conflictivitat de tota mena. L’educació no dóna fruits de forma immediata, els fruits es recullen desprès d’anys o de dècades.

Un bon treball en educació des d’un ajuntament té alguns factors claus: els recursos, la planificació, la capacitat de col·laboració amb els centres educatius i la capacitat de mobilitzar la comunitat educativa per prendre iniciatives conjuntes i engrescadores.

Els recursos humans i econòmics d’un ajuntament són una de les peces fonamentals de la capacitat d’actuació, les seves magnituds depenen del global de recursos del municipi i de les prioritats polítiques dels responsables. Hi ha però alguns punts estratègics, com ara la qualitat tècnica i humana de les persones responsables de la planificació i de les relacions amb la comunitat educativa.

La planificació ha de tenir dues visions: què ens caldria i què podem fer. Planificar requereix participació, realisme i complicitat amb la comunitat educativa. Lamentablement, molt sovint, les accions es fan quan són urgents, quan els problemes s’han fet massa grans, sense haver estat capaços de preveure, d’avançar-se als esdeveniments.

En el nostre municipi hi ha molts interrogants i mancances en educació: manca d’una oferta suficient de places d’escola bressol, deficiències infraestructurals en educació primària i secundària obligatòria, una minsa oferta postobligatòria, la inexistència d’una escola de formació d’adults de la Generalitat, la inexistència d’un projecte educatiu municipal compartit amb la societat civil... Veritablement seria imprescindible un treball de la comunitat educativa conjuntament amb l’Ajuntament per planificar el camí a intentar recórrer.

En aquests moments es planteja, per exemple, convertir una escola de primària en una escola 3-16. Aquesta proposta està en el marc d’una planificació municipal que té present quina serà la demanda de secundària obligatòria i com ha de ser l’oferta postobligatòria? O simplement és l’opció més barata econòmicament per fer front a una necessitat urgent de places de secundària obligatòria?

Fins no fa massa anys les escoles de primària eren 3-14, quan van passar a ser 3-12 la seva dinàmica va millorar considerablement. Efectivament les dificultats van créixer de forma important en els centres de secundària, dificultats que els centres amb la col·laboració dels seus municipis van anar afrontant. Ara tornem a canviar de model? La dinàmica acadèmica de la secundària obligatòria necessàriament és ben diferent de la dinàmica de l’ensenyament infantil o de l’educació primària, té avantatges pedagògics estar tots junts? O és la darrera moda? Ara creem diferents tipus d’escoles públiques de primària o estem canviant el model de totes? La comunitat educativa comparteix aquesta planificació? Són moltes preguntes.

En educació en els darrers 35 anys els canvis han estat veritablement importants. D’altra banda, el que no ha canviat gens des del final del franquisme és el sistema polític municipal, seguim triant llistes de persones a les quals majoritàriament no coneixem, i no ens expliquen qui són i què pretenen, no sabem si tenen l’experiència i la formació adequada. D’altra banda, a la societat civil, per exemple a les associacions de pares i mares de les escoles, trobem persones molt ben preparades i amb veritable interès social sense capacitat d’influir en les decisions importants del municipi. Els Consells municipals podrien ser una via per resoldre aquesta situació si veritablement els convertíssim en òrgans de treball, de participació i de complicitat.

Daniel López Codina
Mª Àngels Alié Capdevila

Infraestructures “innovadores” per una escola per a adults

2009-11-25T14:22:00.000-08:00

Innovadores? No, òbviament! Tot està inventat. Probablement seria millor parlar de no habituals, poc corrents.

La primera: una ludoteca. Una ludoteca en una escola d’adults? En la nostra societat moltes dones tan sols poden anar a l’escola si algú té cura dels seus fills i filles. Si aquestes dones són immigrants i els cal aprendre català i castellà, o si els cal alfabetitzar-se, és veritablement important que puguin anar a l’escola. Una ludoteca, amb un servei de monitor o monitora són la millor sol·lució. Per això, té tot el sentit del món que hi hagi una ludoteca en una escola d’adults. Mentres elles aprenent els petits i petites gaudeixen del joc!

La segona: una sala d’estudis i serveis sanitaris, amb accés des de l’exterior, per poder estudiar en horaris on l’escola estigui tancada. Un servei veritablement interessant per estudiants universitaris i per estudiants de l’escola d’adults que necessitin un espai adequat per l’estudi. I per evitar-ne un mal ús, simplement cal sistemes de seguretat electrònica, com càmeres de vídeo, i restringir l’accés mitjançant targeta, a aquelles persones que han sol·licitat ser-ne usuaris.

Escoles accessibles

2009-11-05T09:13:00.000-08:00

Fa ben poc he tingut el privilegi d’escoltar a un arquitecte especialista en accessibilitat, que ha desenvolupat el Pla d’accessibilitat del Campus universitari on treballo. És un privilegi aprendre dels que veritablement són especialistes!

El que vaig escoltar em serveix per pensar quines característiques ha de tenir un centre docent, em fa mirar l’escola dels meus fills amb uns altres ulls,... I pensar en una possible Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris.

Òbviament, una escola d’adults ha de ser accessible. Ha de ser accessible a aquelles persones que diàriament van en una cadira rodes, però també a aquells que temporalment a causa d’un accident o malaltia tenen dificultats de mobilitat. Ha de ser accessible a les persones grans, a les persones amb dificultats de comunicació,...En resum: persones de mobilitat i/o comunicació reduïda, temporal o permanent. Fer una escola accessible no és només beneficiós per un grup reduït de persones, sinó un avantatge per a tots els ciutadans. És una millora de la qualitat de vida. L’accessibilitat ha de perseguir la màxima autonomia de tots els usuaris, independentment de la seva edat, de la seva cultura o de les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials. Fer una escola o qualsevol altre instal·lació accessible no és pas més costos, simplement cal tenir-ho present en fer el projecte constructiu i en el projecte de funcionament. Per exemple enlloc de fer uns serveis per homes, uns altres per dones i uns altres per persones amb mobilitat reduïda en podem fer tan sols dos però tots ells adaptats.

Sovint la inaccessibilitat queda desapercebuda. Per exemple, si a l’entrar a l’escola hi ha un taulell alt per atendre als usuaris, quina és la perspectiva d’una persona asseguda en una cadira? Sovint els edificis compleixen amb la llei i tenen trajectes per accedir als espais per les persones amb mobilitat reduïda, però sovint aquests trajectes són llargs i complexes i no es troben senyalitzats. I a vegades desprès d’un llarg recorregut a través de rampes trobem un esglaó! I si hi ha una tarima a l’aula per donar la classe? Si la tarima no té una rampa el professorat no pot ser una persona amb mobilitat reduïda, si la pissarra està alta un estudiant en una cadira no podrà sortir a la pissarra a resoldre una qüestió. Si les rampes són molt pronunciades (l’especialista ens deia que llavors s’ha de parlar de tobogans!), la persona amb dificultats de mobilitat no podrà pujar de forma autònoma. Les sortides d’emergència massa sovint acaben en un munt d’escales,... si vas amb crosses o cadira llavors tindràs una veritable emergència. En les aules o sales d’actes amb mobiliari fixat al terra cal que estigui previst espais diversos per persones amb disminució de la mobilitat, en més d’un lloc, accessible amb autonomia, amb normalitat. Les taules de les aules han de ser de l’alçada correcta perquè una persona amb cadira pugui col·locar les cames sota sense dificultat. Un munt de coses a considerar!

I si pensem en persones amb discapacitats visuals i/o auditives caldria pensar en incorporar en el sistema general d’informació de l’escola avisos sonors i avisos lumínics en les sortides d'emergència, panells o zones amb informació en Braïlle i/o alt relleu, i en els panells informatius utilitzar lletres contrastades amb el fons i de fàcil lectura, bucles d’inducció magnètica per persones amb audifons,...

Uff! Quin munt de coses!! Realment vaig aprendre que si volem fer les nostres escoles accessibles no n’hi ha prou en seguir les normes legals, cal cercar l’assessorament d’experts en accessibilitat. Un punt de referència pot ser la Càtedra d’accessibilitat de la UPC ( http://www.catac.upc.edu/ ).

Una escola d’adults té cada cop més sentit per oferir noves oportunitats a tots aquells i aquelles que pateixen dificultats, des dels que van perdre el tren de l’aprenentage o no hi van poder pujar mai, fins aquelles persones que per accident, per malaltia, per edat,.. pateixen disminucions de mobilitat o sensorials.

Ensenyament a distància

2009-09-29T08:24:00.000-07:00

L’atzar m’ha permès conèixer una mica diferents tipus d’ensenyament a distància.

A nivell universitari, la UNED (Universidad Nacional de Eduación a Distancia) és la veterana. És un ensenyament a distància on l’estudiant ha de treballar molt pel seu compte, es donen indicacions de material bibliogràfic, es proporciona a l’estudiant documentació, es poden fer consultes per correu electrònic i un cop a la setmana tenen tutories presencials amb algun col·laborador de la universitat, es fan pràctiques en centres associats. El sistema és una “evolució” de l’històric mètode per correspondència anterior a l’existència d’internet.

La UOC (Universitat Oberta de Catalunya) va ser un veritable revolució metodològica, en el nostre entorn. La xarxa té una importància molt més gran, el treball en cada assignatura és programat en el temps, el professorat fa un seguiment del treball dels estudiants. La comunicació professorat-estudiantat és regular i eficient. El seu ràpid creixement ens mostren que la metodologia té molts aspectes positius.

El darrer que he conegut és el mètode que utilitza la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) en alguns ensenyaments a distància:

http://www.citm.upc.edu/distancia.php?seccion=4
http://universitatpolitecnicadecatalunya.emea.acrobat.com/p63452705/

En aquest mètode les classes es realitzen en temps real, és a dir son quasi presencials, el professor o professora fa la classe gairebé com si estigues a l’aula, els estudiant intervenen amb força normalitat,... però tot estant cadascú allà on estigui. A més les classes queden gravades per aquells estudiants que per problemes horaris no han pogut “asssistir-hi”.

Cada mètode té les seves particularitats, els seus avantatges i els seus inconvenients, però el que és important és constatar que l’ensenyament a distància avui és una opció real.

A secundària, a Catalunya, tenim L’Institut Obert de Catalunya (IOC)

http://ioc.xtec.cat

http://www.youtube.com/watch?v=HHsZuq43VXo&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=n-xJsepXIpg&feature=related

És una opció atractiva per adults que volen estudiar, una opció complementària a les escoles d’adults.

Estic convençut que no hi ha res com l’ensenyament presencial, cara a cara, amb els gestos amb les mirades es transmet molta informació impossible de comunicar per altres vies. El professor o professora, amb certa experiència, sap quan els estudiants segueixen la classe, detecta quins són els problemes i pot reprogramar el seu treball per afrontar-los. La relació presencial professor-estudiant permet també la transmissió de coneixements i valors que no estan en la planificació acadèmica, és un valor que no hem de perdre, pot arribar ser més important que els coneixements específics treballats.

Una opció intermèdia molt atractiva és l’ensenyament semipresencial, on una part de les classes es realitzen a distància i una part de forma clàssica, a l’aula o al laboratori. Permet que la comunicació no verbal existeixi, permet la transmissió de valors i coneixements no programats, i alhora ofereix facilitats per compatibilitzar el treball o les responsabilitats familiars amb l’estudi.

L’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris d’una banda podria plantejar-se l’opció de l’ensenyament semipresencial com un possibilitat d’interès, i d’altra banda podria jugar un paper de recolzament per aquells estudiants que optessin per l’IOC.

¿Quins recursos tecnològics ha de tenir una escola d’adults?

2009-09-17T10:26:00.000-07:00

Vaig utilitzar per primer cop un ordinador l’any 1980. Anava amb una cinta de casset. Els més joves igual ni recorden que és. Si volies utilitzar un programa que prèviament havies gravat, indicaves el nom del programa i havies d’esperar que la cinta corregués fins el lloc on estava gravat. Podies anar a fer un cafè tranquil·lament mentre l’ordinador ho buscava.

Certament han passat força anys, gairebé trenta. Els que vam començar en aquells anys, hem viscut com espectadors i com actors una revolució d’enorme magnitud. Avui els ordinadors i els estris electrònics es troben a tot arreu. Sens cap mena de dubte és una revolució amb enormes conseqüències, de tota mena (socials, productives, educatives,...). És molt senzill “perdre el carro”. La nostra natural resistència als canvis ens pot deixar despenjats, podem caure en el “fossat digital”. Recordo la resistència que vam oferir a la introducció del ratolí, tant bé que ens semblava que anava el teclat tot sol!, o la resistència a l’ús del telèfon mòbil,... A hores d’ara tinc molt clar que cal ser intel·ligent, no té massa sentit oferir resistència a aquest tipus de canvis, però alhora cal evitar ser-ne un esclau. Cal fer un esforç per mantenir-se al dia. Saber penjar un vídeo a “ youtube”, crear un document “pdf”, formar part d’una xarxa social, utilitzar el “Moodle”, entendre que és un “bloc”, llegir el diari a internet.... són alguns exemples “elementals” que formen part de la normalitat quotidiana per a molts. És especialment molt important que aquells que ens dediquem a l’educació estiguem al dia. És imprescindible entendre la societat que ens envolta, no pot ser que els infants i els joves visquin en un món del tot desconegut per nosaltres, no cal que estiguem al davant de tot, però no ens podem quedar enrera.

De la mateixa manera les institucions educatives han de fer un veritable esforç per actualitzar constantment els seus recursos tecnològics (maquinari, programari, habilitats dels professionals de l’educació).. A nivell d’institucions educatives tenim tots els extrems, algunes universitats (com la UPC) on els recursos tecnològics són descomunals i abasten tots els àmbits de la vida acadèmica, fins a institucions educatives que no tenen ni pàgina web.

"¿Quins recursos tecnològics ha de tenir una escola d’adults?" Aquesta és una pregunta que han de respondre els professionals de les escoles d’adults, però l’opinió dels que som professionals de l’educació a altres nivells pot ser d’utilitat. De totes formes la primera conclusió d’aquest apunt és molt senzilla, ens hem de fer aquesta pregunta i l’hem de saber respondre amb criteri.

Per apropar-se a la resposta trobo molt interessant una conferència d’en Joan Majó:
http://www.uoc.edu/web/cat/articles/joan_majo.html

Un fragment:

“...No solament l’escola o el sistema educatiu ha d’ensenyar les noves tecnologies, no solament ha de continuar ensenyant matèries per mitjà de les noves tecnologies, sinó que aquestes noves tecnologies, a més de produir uns canvis en l’escola, produeixen un canvi en l’entorn i, com que l’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar; per tant, se’n va més enllà de l’ensenyament de les noves tecnologies i de l’ensenyament per mitjà de les noves tecnologies. Per tant, m’agradaria centrar aquesta xerrada en aquest darrer aspecte, que jo plantejo pensant com ha de canviar l’ensenyament no pas perquè s’introdueixin les noves tecnologies, sinó perquè ha de canviar la societat com a conseqüència de les noves tecnologies.”

De totes maneres m’atreveixo a fer un primer llistat “improvisat” de recursos:
- una pàgina web atractiva, amb la informació necessària per conèixer la institució, amb facilitats per fer les gestions més elementals,... una pàgina actualitzada.
- ordinador i projector a totes les aules amb la pantalla col·locada de forma que es pugui utilitzar simultàniament la pissarra
- ordinadors a la biblioteca o a la sala d’estudis de lliure accés als estudiants
- en lloc d’una aula d’ordinadors és molt més versàtil un carro de portàtils
- ús habitual del correu electrònic, de blocs propis
- un entorn Moodle
- càmeres de fotos i vídeo, escàner

Pregó de Festa Major a Castelldefels sobre “educació”

2009-08-16T14:45:00.000-07:00

Ves per on m’ha tocat fer el pregó de Festa Major de Castelldefels, ciutat on treballo. L’he fet sobre “educació” per això el penjo en aquest bloc.

----------------------------

PREGÓ DE FESTA MAJOR.
Castelldefels, 14 d’agost de 2009

Bona nit castelldefelencs i caslldefelenques,

En primer lloc vull agrair al vostre Ajuntament que hagi escollit per a fer el pregó de Festa Major a un representant de la Universitat enlloc d’una persona mediàtica i coneguda. És una demostració de la ferma voluntat de Castelldefels de donar suport a la universitat. Moltes gràcies. Com ja he dit en moltes altres ocasions: la Universitat Politècnica de Catalunya és la vostra universitat.

Us puc dir sincerament que vaig descobrir Castelldefels i el Delta del Llobregat fa pocs anys, devia ser l’any 2003, quan vaig venir a visitar la ciutat on em tocava anar a treballar. Des del primer moment, la vostra ciutat, ara també la meva ciutat, em va sorprendre. Malgrat ser gran, té moltes semblances amb un poble. Castelldefels és acollidora, hi ha molta gent que es coneix, hi ha vida social semblant a la de pobles i viles de Catalunya. Castelldefels és una ciutat amb qualitat de vida de vila o de poble.

També us vull dir que podem estar orgullosos de la nostra ciutat, Castelldefels mira al mar que l’uneix a la seva història, una història de pescadors, de pirates, de batalles, de comunicació. Al nostre darrere, un excepcional Parc Natural, que ens uneix a la terra, a la natura. I ara, al mig, la universitat, que acompanya Castelldefels amb ciència i tecnologia.

A mi em toca fer el pregó, de què pot parlar un professor? Òbviament, d’Educació. Un pregó és una crida, deixeu-me fer una crida a favor de les diferents formes que pren l’educació.

Permeteu-me que comenci, enaltint un altre cop a Castelldefels. La nostra ciutat forma part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, una associació de municipis de tots els continents, que volen treballar juntes, compartir experiències, aprofitar els municipis com un dels millors agents per l’educació dels ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat. Felicitats Castellfedels!

Parlaré d’escoles, i aprofitant que tinc la paraula, deixeu-me fer una crida a favor de l’escola pública. Des de l’escola bressol fins a la universitat, l’escola pública és una garantia de qualitat i un servei imprescindible per a la societat. Li hem de donar suport amb claredat, sense vergonya.

La primera etapa és la de 0 a 3 anys, aquí tenim molta feina per fer. La Generalitat parla de « Llar d’infants » , a mi en canvi m’agrada parlar d’« Escola bressol ». Les nenes i els nens de 0 a 3 anys aprenen molt més que els que estudien 4 anys a la universitat, les escoles 0-3 tenen una funció educadora realment molt important i poc reconeguda. Cal que les tractem com a veritables escoles, contractant veritables mestres, amb horaris d’escola, amb normalitat acadèmica,... I hem de seguir reclamant a l’Estat i a la Generalitat recursos per a aquesta etapa escolar. L’escola bressol és molt important per l’educació dels infants i molt important per la normalitat de mares i pares, hem de treballar per poder cobrir les demandes de totes les nostres famílies.

Les escoles públiques de primària i secundària depenen molt poc dels Ajuntaments, però en canvi tenen un rol fonamental en la formació de la nova ciutadania, l’Ajuntament i les Associacions de Mares i Pares han de ser veritables motors per aquests centres, oferint recursos, oportunitats, projectes educatius a nivell de municipi,... En aquestes etapes, cal que siguem capaços d’incorporar a la Universitat com un recurs valuós i extraordinari.

I finalment, tenim la Universitat. Us podeu sentir orgullosos de la vostra universitat. En les dades del Juliol del rànquing web d’universitats, la UPC és la primera universitat catalana, la segona universitat d’Espanya, ocupa la posició 44 de les universitat europees, i la 161 de les universitats del món. Teniu, tenim, una excel·lent universitat de ciència i tecnologia. La meva crida aquí, es per demanar-vos que ens ajudeu a explicar quina universitat tenim. Però també és cert que a Castelldefels ens cal tenir més estudiants dels que tenim avui. A Castelldefels tenim una escola d’aeronàutica i telecomunicació i una escola d’enginyeria dels sistemes biològics, expliqueu-ho arreu, si us plau.

No he acabat! Probablement em queda el més important. L’educació formal no acaba aquí. Hi ha dos col·lectius molt importants i molt oblidats.

D’una banda els adults. Les escoles de formació d’adults són veritablement importants, són la oportunitat per formar-se d’aquelles persones que per una raó o altre van perdre el tren de l’ensenyament ordinari. Haurien de ser escoles amb tot el suport de la societat, i malgrat això, massa sovint són escoles oblidades. Deixeu-me fer una crida en suport a les escoles de formació d’adults, les hem de convertir en escoles de primera categoria, hem d’incrementar el seus serveis, d’una banda acollint a tots aquells i aquelles que demanen plaça i d’altra banda incrementant la seva oferta formativa. L’experiència «Aula de Extensió Universitària Sènior UPC Castelldefels» és un exemple de formes de col·laboració municipi-universitat que podríem aprofitar per donar força a l’escola d’adults.

D’altra banda, els més oblidats de tots són els infants i joves amb amb necessitats educatives especials temporals o permanents derivades de condicions personals de discapacitat psíquica, motriu o sensorial, o de retard important en els aprenentatges escolars bàsics. Una societat desenvolupada i justa, no els pot oblidar. Per a tots aquells que per les seves circumstàncies l’escola primària o secundària no els pot atendre, cal que tinguem una escola especial tan a prop com sigui possible, amb tots els recursos necessaris. Les famílies de Castelldefels que han de fer front a aquests reptes s’ho mereixen.

Hem fet una revisió dels diferents nivells educatius. Parlem ara d’altres aspectes de l’educació.

A altres pobles i ciutats podem trobar escoles municipals de música, d’arts plàstiques i d’altres arts. L’ensenyança pública en arts és una oferta molt interessant per a infants, joves i adults. A Castelldefels tenim l’Escola Municipal de Dansa, perquè no podem pensar en una escola municipal de música i una escola d’arts plàstiques?

Una menció especial es mereixen el moviment escolta i els esplais, on simultàniament s’eduquen els infants i els joves que fan de caps. Cal un total suport a aquest tipus d’activitats.

L’educació no acaba a les escoles, una part molt important de l’educació en una ciutat es realitza a través d’altres canals: els esports, el lleure, la festa,... Cal que en totes les activitats que organitza la ciutat tinguem presents quins són els valors que transmetem.

La ciutat és educadora no tan sols a través de la regidoria d’educació, sinó a través de tots els seus àmbits, des d’urbanisme fent una ciutat acollidora, sostenible i accessible, fins al centre d’assistència primària educant en salut. Cal que tinguem present que eduquem en totes les accions que fem com a comunitat.

Tal com he deixat veure entre línies, la transmissió de valors és una de les principals funcions de l’educació. Deixeu-me que en parli un moment, sigueu pacients amb aquest avorrit pregó!

L’Eudald Carbonell és un científic català per qui sento veritable admiració, és un dels directors de les excavacions d’Atapuerca i de l’Abric Romaní a Capellades. A través de les excavacions estudia l’evolució de l’espècie humana. Un dels seus llibres es titula “Encara no som humans”, ens ve a explicar que encara estem evolucionant, ara l’evolució és cultural, i un dels motors fonamentals és l’educació. Aquesta perspectiva ens mostra que podem millorar el nostre món i ho hem de fer a través dels valors i de l’educació.

M’agradaria poder fer un extens discurs sobre valors, però tan sols us en parlaré d’un: el valor de la racionalitat. Vull fer una crida a favor de la racionalitat. Aquesta és l’eina fonamental que utilitzem en ciència i tecnologia. A través de l’educació hem de transmetre la necessitat de racionalitat, la necessitat d’escoltar a la comunitat tecnocientífica per prendre decisions importants com les que atenyen al medi ambient o a la salut. La racionalitat, també ens diu que hem de ser capaços de trencar amb vells tòpics, i per exemple hem d’empènyer per deixar d’investigar, de fabricar, de comercialitzar, d’utilitzar, de gastar recursos humans i econòmics en exèrcits i armaments. Ho hem de fer progressivament però sense vergonya. La racionalitat també ens diu que totes les dones i tots els homes som membres d’una sola espècie animal, per això hem de treballar per la igualtat, per la justícia, hem de treballar per fer més primes i insignificants les fronteres que ens separen.

M’agradaria dir-vos moltes més coses, ja se sap que als professors els agrada explicar-se, però ja us he donat prou la tabarra.

Ara toca: Festa major!. Però, tinguem present que a través de la festa també eduquem, també transmetem valors. Tinguem-ho present quan organitzem festes!

Castelldefelencs, castelldefelenques! Gràcies per l’honor de deixar-me ser el vostre pregoner!

Bona Festa Major!

Daniel López Codina
Delegat del Rector al Campus del Baix Llobregat
Universitat Politècnica de Catalunya

Música, arts plàstiques i esports en l’ensenyament d’adults?

2009-06-01T09:26:00.000-07:00

El proper diumenge 7 de juny al teatre auditori de Granollers hi haurà el concert de cloenda al Vallès Oriental del projecte Catània. 2400 escolars, de 61 centres educatius, de 29 poblacions del Vallès Oriental,... sota la direcció de Josep Prats interpretaran una obra escrita per en David Nel·lo i amb música d’en Albert Guinovart. Un veritable luxe! Una gran oportunitat pel professorat de música de les escoles de primària. Per cert, hi participa alguna escola de Caldes de Montbui? Si no és així és una veritable llàstima.

http://www.ccvoriental.es/win_mostrar_contenido.php?id_publicacion=524
http://www.acgranollers.com/produccions-musicals/cantania

Aquest esdeveniment m’ha fet pensar en el rol de la música en les escoles d’adults. Una de les funcions importants de les escoles de persones adultes és obrir noves oportunitats i perspectives, òbviament això no es pot fer sòls a través de les matemàtiques, les llengües, les ciències,... Per les persones immigrades i pels joves que han fracassat a l’ensenyança secundària obligatòria l’escola d’adults pot ser una porta oberta a entendre l’entorn que els envolta i una porta oberta a la cultura. L’escola d’adults pot arribar a ser un element estratègic en una política d’acolliment de la immigració, i un element cabdal en les polítiques de joventut d’un municipi. Per aconseguir-ho cal que les escoles tinguin un funcionament flexible que afavoreixi la col·laboració amb altres actors de l’educació (les escoles de música, les escoles de formació d’arts plàstiques, les entitats esportives).

Partit de futbol organitzat l'any 2001 per l'escola de formació d'immigrants (Caldes Solidària, Creu Roja, Ajuntament de Caldes de Montbui).

El cant coral es mereix una atenció especial. El cant coral és una activitat que es realitza en grup, que permet el treball conjunt de persones amb nivells d’alfabetització o coneixement ben diferents, que permet la participació de tot tipus de persones independentment de les seves condicions físiques, dones i homes,... És alhora una activitat que permet treballar la llengua, la lectura,... I a més en acabar el treball de preparació es pot organitzar una festa i mostrar el resultat als altres. El cant coral forma part de les activitats de moltes escoles. Hi ha alguna coral en una escola d’adults?

Els alumnes oblidats i els oblidats que no poden ser alumnes

2009-05-24T13:34:00.000-07:00

Són molts els que parlen del procés de Bolonya, però malgrat que la Universitat té dificultats i reptes, mai havia estat com avui, amb excel·lents instal·lacions, on tothom qui vol estudiar ho pot fer.

Mai com avui havien estat com ara les escoles de primària i secundària, malgrat que encara hi ha molt per millorar, mai hi havia hagut tants recursos humans i materials destinats a aquests nivells.

L’educació d’infants de 0 a 3 anys, en part encara ha de vèncer la visió social d’aparcament d’infants per reconèixer el seu veritable valor educatiu. Malgrat això, a molts pobles i ciutats s’estan oferint noves places, s’estan construint nous centres. Encara manquen moltes places, però almenys la seva necessitat forma part dels programes dels partits polítics.

Qui són els veritables alumnes oblidats? Els de les escoles d’adults. Qui són els oblidats que no poden ser alumnes? Molts immigrants que volen aprendre català i castellà, altres que volen deixar l’analfabetisme, i no poden entrar a les escoles per manca de places.

Aprendre català i castellà és una veritable necessitat; a molts ajuntaments, com el nostre, per aconseguir un informe d’arrelament (imprescindible per renovar els “papers”) cal superar un senzill examen oral de coneixement de les llengües. Molts ja parlen castellà, especialment els immigrants hispanoamericans, però tenen dificultats amb el català. Per voluntat i per necessitat volen matricular-se per aprendre català, però troben una escola d’adults amb llistes d’espera, i uns cursos de català (Consorci de Normalització Lingüística) que tan sols obren matrícula el setembre i el febrer. I... la renovació de “papers” no espera.

Oblidats, i menyspreats. Una part de la societat els acusa de no voler aprendre català, com en l’article “Reflexión a los sudamericanos que residen en este país” publicat al Setmanari Montbui del 15 de maig passat. Molts de nosaltres també som immigrants o fills d’immigrants, aquest menyspreu el sentim com a propi.

Els altres oblidats són els joves que han fracassat en l’ensenyament regular, no han aprovat l’educació secundària obligatòria, molts d’ells en fer-se grans voldrien refer el camí, voldrien corregir els errors,... però no hi ha prou places a les escoles d’adults, ni prou recursos, ni professorat preparat per a totes les matèries.

L’ensenyament d’adults, en les seves diferents formes, és l’oblidat, i Caldes no n’és pas una excepció. A les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental, Caldes de Montbui i Cardedeu són els únics municipis amb més de 15000 habitants sense un centre de formació d’adults de la Generalitat. A més tres municipis de menys de 15000 habitants sí que tenen un centre de la Generalitat: La Llagosta, Montmeló i Badia del Vallès. D’altra banda, Palau que es troba ben a prop de Caldes, amb 13300 habitants tampoc té centre.

Per què a Caldes no tenim un centre de formació d’adults de la Generalitat? Com pot ser que n’hi hagi a Montmeló o a La Llagosta i no a Caldes?

Un enllaç relacionat:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumnos/olvidados/elpepuespcat/20080121elpcat_14/Tes

Col·laboració entre la biblioteca pública (BP) i les biblioteques escolars (BE)

2009-05-10T10:30:00.001-07:00

Les biblioteques municipals són un exemple excel·lent d’un servei públic de qualitat. Els seus espais, els seus recursos, el seu personal conjuntament ofereixen un servei magnífic.

D’altra banda les biblioteques escolars tenen molt a prop un sector molt important de la població (infants, joves, adults), però tenen uns recursos materials i humans molt més limitats. La col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars és una opció realment molt interessant. Per poder establir aquesta col·laboració cal la voluntat de totes les parts. Les escoles fomentant les seves biblioteques (per exemple participant del programa d’innovació educativa “puntedu” - http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/ -, a Caldes sembla que sols ho està fent el CEIP Montbui), la biblioteca municipal donant facilitats per aquesta col·laboració, i el municipi fent de nexe d’unió entre tots els actors.

Fàcilment podem trobar informació sobre diferents formes de col·laboració. Dos enllaços ens serveixen per conèixer múltiples possibilitats. El primer d’ells:

2n Laboratori Biblioteca Pública/Biblioteca Escolar [en línia].
Centre d’Estudis i Recursos Culturals: Servei de Biblioteques, Diputació de Barcelona.
Barcelona,2007.
http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/2n_laboratori.pdf

Un esquema extret d'aquest primer enllaç:

El segons dels enllaços:

La biblioteca escolar i la biblioteca pública: idees per a la col·laboració.
Bundó Nin, Montserrat; Gabarró Parera, Montserrat
Servei de Comunicació, Difusió i Publicacions. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 2008.
http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/be_bp.pdf

Un fragment interessant d'aquest segon enllaç:

“La cooperació entre biblioteques, escolar i pública, comporta la programació de serveis i activitats de manera conjunta en els àmbits educatiu i cultural (desenvolupament d’instruments i materials educatius; programació d’activitats de promoció de la lectura i dinamització cultural; formació d’usuaris i d’usuàries, etc.) i en el tecnicoprofessional (desenvolupament de la col·lecció; coordinació de serveis i xarxes telemàtiques, etc.). Aquesta col·laboració ha de contribuir a millorar la qualitat dels serveis, a incrementar el grau de satisfacció dels usuaris i de les usuàries; també ha d’afavorir un millor coneixement entre les entitats que hi participen i la relació entre aquestes i el seu entorn. A la vegada ha d’incidir en el desenvolupament de plans de foment de la lectura en els municipis. Des de l’òptica de rendibilitat, ha de permetre optimitzar recursos i facilitar-ne la gestió, a més d’incrementar la difusió de les biblioteques entre els ciutadans. Conscients d’aquests avantatges, cal crear l’estructura que faci possible l’avenç en el marc de la col·laboració entre les dues biblioteques. Es fa necessària l’existència d’un grup de cooperació entre biblioteca pública i biblioteca escolar d’àmbit municipal. Serveis educatius del Departament d’Educació poden facilitar la coordinació ntre la biblioteca escolar i la biblioteca pública, amb el suport a les actuacions que es desprenguin d’aquesta col·laboració i amb la difusió a tota la comunitat educativa. Sortosament, en l’actualitat, hi ha alguns municipis que han iniciat experiències molt interessants en el marc d’aquesta col·laboració. En la mesura en què aquest treball s’inclogui en la planificació per objectius i les institucions municipals hi donin suport, la cooperació podrà esdevenir més permanent i estesa.”

Quines són les característiques de la biblioteca escolar de l’escola d’adults de Caldes? Quins són els espais de col·laboració amb la biblioteca municipal?

Universidades Populares

2009-05-01T07:50:00.000-07:00

"Las universidades populares son un Proyecto de desarrollo cultural que actúa en el municipio, cuyo objetivo es promover la participación social, la educación, la formación y la cultura, para mejorar la calidad de vida de las personas y la comunidad"
(VII Congreso, Enero 2000)

Les Universidades Populares són una iniciativa amb més de cent anys d’història (Oviedo, 1901). El seu projecte és de característiques semblants al que podria arribar a ser l’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris (EMEC).

Es coordinen a través d’una federació:
www.feup.org

És un projecte amb especial força a terres castellanes, extremenyes, andaluses. A Catalunya no n’hi ha cap. Si l’EMEC algun dia arribes a existir veritablement, ens podriem plantejar federar-nos a la FEUP.
Com es defineixen:

El Proyecto Universidad Popular se caracteriza por ser una idea original, desarrollada ampliamente en sus Bases Conceptuales y las Resoluciones de los Congresos y Asambleas. El Proyecto cuenta con unos recursos económicos, técnicos y humanos, para su puesta en práctica y con un determinado apoyo social e institucional.

Las Universidades Populares conjugan distintos tipos de acciones en el ámbito local, manteniendo una perspectiva mucho más amplia y abierta, demostrando una capacidad para adaptarse a las distintas realidades y situaciones, en un doble postulado de unidad y diversidad, "pensando globalmente y actuando localmente".

Las Universidades Populares desarrollan su acción en distintos puntos de España, comparten un mismo enfoque y orientación, y están organizadas en una red, constituyendo la Federación Española de Universidades Populares -FEUP- como elemento aglutinador y coordinador. Las Universidades Populares dependen directamente de los Ayuntamientos, Mancomunidades o bien de asociaciones con fines no lucrativos, desarrollando una función mediadora entre la Administración y los ciudadanos/as.

El Proyecto Universidad Popular es participativo, en el que la participación es un método de trabajo y un objetivo fundamental, en tanto que constituye un motor de cambio interno y externo. La acción de las Universidades Populares, trata de globalizar e integrar las dinámicas y recursos existentes dentro del municipio, poniéndolos al servicio de la calidad de vida de las personas y de las transformaciones sociales necesarias para mejorarla.

Model Social i Democràtic d'Educació de Persones Adultes

2009-04-29T10:14:00.000-07:00

Tenim el privilegi de viure en una societat activa, les associacions de tota mena són un motor d’idees, d’innovació,... n’hi ha per tot arreu i de tota mena. També en podem trobar en l’àmbit de l’educació d’adults. Un exemple força interessant és l’Associació d'Educació de Persones Adultes ( www.aepa1983.org ). És una associació sense ànim de lucre amb la finalitat de promoure activitats relacionades amb l'educació de persones adultes com a instrument per a superar qualsevol tipus de desigualtat social, ja sigui per raó de sexe, cultura, nivell educatiu, edat o situació econòmica. Dos dels seus objectius són:
- Promoure una alternativa oberta a l'educació i a la participació cultural de les persones adultes, que aglutini tot tipus d'iniciatives públiques, tant institucionals com populars, dins d'un concepte de servei públic caracteritzat per l'absència de lucre, la gestió democràtica, el pluralisme ideològic, l'obertura a l'entorn i la qualitat pedagògica.
- Difondre i desenvolupar el Model Social i Democràtic d'Educació de Persones Adultes.

De la seva web us recomano la lectura del document "Model d'educació de persones adultes AEPA-FACEPA" ( www.aepa1983.org/cat/pdf/Model_democratic_EPA.pdf )

Alguns fragments:

“Els centres educatius de persones adultes han d'estar connectats activament a la xarxa d'entitats, moviments, projectes i recursos d'un territori per tal de potenciar la participació social i cultural, i la millora de la qualitat de vida de l'entorn.”

“Els col·lectius susceptibles d'exclusió social s'han de considerar prioritaris en totes les accions de formació i de participació social (nivells inicials de formació, immigrants, persones acollides al PIRMI, etc.)”

“Els projectes i centres d'EPA s'han de gestionar democràticament, això significa obrir tots els espais de decisió i organització als participants. En aquesta línia els consells de centre han d'estar formats majoritàriament pels participants i s'ha de potenciar la creació d'associacions de participants i d'altres moviments socials.”

“Els projectes i centres educatius han de ser avaluats públicament i de forma regular per tots els participants, entitats de l'entorn i instàncies administratives per tal d'assegurar que es donen les condicions anteriors.”

Publiquen també una revista, en particular trobo francament interessant el número que es titula “L'Educació de Persones Adultes a Catalunya. Perspectives i propostes”, malgrat ser editat l’any 2006 molta de la informació que presenta és de plena actualitat.
(www.aepa1983.org/descargas/revista2.pdf )

IX Trobada estatal de ciutats educadores

2009-04-24T02:54:00.000-07:00

Els propers 12, 13 i 14 de maig hi haurà la IX Trobada estatal de ciutats educadores..... a Granollers! Hi anirà algun representant de la vila de Caldes de Montbui?

web de la IX Trobada estatal de ciutats educadores
facebook de la IX Trobada estatal de ciutats educadores

Associació Internacional de Ciutats Educadores

2009-04-23T03:58:00.000-07:00

És una associació de municipis de tots els continents, que volen treballar juntes, compartir experiències, aprofitar els municipis com un dels millors agents per l’eduació dels ciutadans de qualsevol edat. Us incloc un fragment de la seva pàgina web on ho expliquen:

http://www.bcn.es/edcities/aice/estatiques/catala/sec_educating.html

“La ciutat compta amb les millors condicions materials per forjar una oferta general de difusió dels aprenentatges i dels coneixements útils per viure en societat i, al mateix temps, pot crear l'escalat més dispers de desigualtats en la seva distribució. La ciutat és un aparador ple de possibilitats i d'ofertes diversificades per a ésser triades, però també pot viure organitzada en el seu desaprofitament o en la distribució desigual de la llibertat per a fer-ho. L'urbanisme ens ha ensenyat com la mateixa trama urbana pot introduir en el seu si la desigualtat de condicions, però hem après també que aquesta no és producte dels fats sinó de l'actuació de les persones. El sistema municipal, per la seva proximitat als ciutadans, és el més obert i el més transparent. Les seves decisions i la seva administració són les més palpables i per tant les que generen més fàcilment opinió pública. És, per tant, escola de ciutadania. La ciutat és, doncs, un marc i un agent educador que, davant la tendència a la concentració del poder, practica l'opinió pública i la llibertat; davant la tendència al gregarisme, expressa el pluralisme; davant la tendència a distribuir desigualment les possibilitats, defensa la ciutadania; davant la tendència a l'individualisme, s'esforça per practicar la individualitat solidària. Facilita el teixit dels hàbits ciutadans que creen el sentit de reciprocitat, el qual engendra el sentiment que existeixen interessos que no han de ser lesionats. Uneix amb els suaus llaços de la vida compartida. Permet de formar persones sensibles tant a llurs deures com a llurs drets.
En aquest enquadrament, l'educació apareix nítidament com l'acció que va més enllà de les famílies i les escoles. Tot incloent-les com a factors clau, l'educació comprèn, avui, multitud de paràmetres i d'agents no reconeguts fins ara i abraça tota la població.”

Formen part de l’assoació molts municipis catalans, grans i mitjans, molts propers a nosaltres:

Alella, Arbúcies, Argentona, Badalona, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona, Berga, Blanes, Calella, Cambrils, Canovelles, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cubelles, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, Igualada, La Garriga, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Palafrugell, Palamós, Parets del Vallès, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Torelló, Vic, Viladecans, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,...

M’agradaria que Caldes de Montbui també fos una ciutat educadora.

Programes de qualificació professional inicial (PQPI)

2009-04-18T08:40:00.000-07:00

La finalitat d’aquests programes és proporcionar als nois i noies que finalitzen l’educació obligatòria sense assolir-ne els objectius, una formació bàsica i professional que els faciliti la incorporació al món laboral o a la continuïtat del seu itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada la prova d’accés. També donen l’opció, als joves que ho desitgin, a fer una formació complementària per obtenir el títol de graduat/ada en ESO.

http://www.gencat.cat/canaleducacio/estudiaracatalunya/site/ProgramesGarantiaSocial/1168.html

Actualment a Caldes no tenim cap oferta d’aquest tipus, perquè? A Caldes no hi ha nois que no assoleixin els objectius de l’educació secundaria obligatòria? O ningú no se recorda d’ells?

A la comarca a molts municipis durant aquest curs existeixen PQPIs:

Municipi Habitants
Granollers 58854 PQPI
Mollet del Vallès 51365 PQPI
Parets del Vallès 16720 NO
Les Franqueses del Vallès 16325 PQPI
Caldes de Montbui 16159 NO
Sant Celoni 15992 PQPI
Cardedeu 15775 PQPI
Canovelles 15704 NO
Montornès del Vallès 14723 PQPI
La Garriga 14183 PQPI
La Llagosta 13517 PQPI
Lliçà d'Amunt 13491 NO
Santa Mª de Palautordera 8235 PQPI

Dels municipis de més de 15000 habitants, juntament amb Caldes tan sols Parets i Canovelles tampoc tenen oferta, però certament es troben respectivament al costat mateix de Mollet i Granollers amb una important oferta. Palau-Solità i Plegamans té també oferta PQPI

El Departament d’Educació planifica i autoritza l’oferta de Programes de qualificació professional inicial, que està integrada per:

- El Pla de Transició al Treball (PTT) està organitzat conjuntament pel Departament d’Educació i els ajuntaments i/o els consells comarcals d’un territori, i té el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu.

- Els Programes de Formació i Aprenentatge Professional (FIAP) es duen a terme en instituts d’educació secundària (IES) de Catalunya i es desenvolupen en col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya i el suport del Fons Social Europeu.

A Caldes ni l’Ajuntament, ni l’IES Manolo Hugué, ni l’Escola Pia han sol·licitat participar d’aquests programes? O potser ho han sol·licitat i els hi han denegat?

Tal com comentava en un Apunt anterior, Caldes juntament amb Cardedeu són els únics dos municipis de la comarca de més de 15000 habitants sense escola d’adults de la Generalitat. Si sumem les dues condicions, Caldes de Montbui és l’únic municipi de la comarca que no té escola d’adults de la Generalitat, ni enguany cap programa de qualificació professional inicial. Algú em pot ajudar a trobar una explicació?

El fossat digital i parla.cat

2009-04-16T15:06:00.000-07:00

Internet és un recurs veritablement important. Cada dia s’hi poden trobar més recursos interessants. Llàstima que l’accés a la xarxa digital no està a l’abast de tothom. Hi ha qui parla de la fractura digital o escletxa digital. És una barrera més de separació entre comunitats, entre alfabetitzats i no alfabetitzats, entre joves i vells,... A mi m’agrada més el terme de fossat digital. El fossat és l’excavació que circueix una fortalesa. El fossat als castells estava fet per dificultar l’accés a les muralles. És una dificultat més. En canvi una escletxa o fractura és una petita obertura. Efectivament separa dues parts d’una paret o dues parts d’un objecte, però la imatge que em ve al cap quan penso en fractura o en escletxa és en un trencament d’una muralla, un primer pas per enderrocar-la. Vaja que proposo utilitzar el terme “fossat digital”. Els castells medievals que tenien fossat també tenien un pont llevadís, un pont utilitzat als castells i a les fortaleses per a travessar el fossat i que era aixecat per politges, cordes o cadenes.

Un dels objectius de la formació de joves i adults ha de ser oferir un pont llevadís per poder travessar el fossat digital.

Per exemple, travessant el fossat digital podem trobar recursos per aprendre català. www.parla.cat és un excel·lent recurs per aprendre català, un excel·lent exemple de les enormes possibilitats de la xarxa.

La importància de les biblioteques...

2009-04-06T01:02:00.000-07:00

Un dels millors serveis que tenim a la nostra vila, sense dubtar-ho, és la biblioteca. La biblioteca és molt més que un dipòsit de llibres... ( http://vimeo.com/3293664 ). Tot i així és interessant descobrir altres funcions: la biblioteca prenent part activa en l’acollida d’immigrants ( http://www.hclib.org/NewImmigrants/ ), o ajudant a la gent a trobar feina ( http://www.hclib.org/pub/search/JobsSBCinfo.cfm ),... Són exemples dels serveis que ofereixen les bilbioteques de Hennepin County (Minneapolis). Potser podríem incorporar part d'aquesta estratègia a la nostra localitat.

Sobre el bon aprofitament de les infraestructures públiques

2009-04-04T15:08:00.000-07:00

La diversitat de serveis que ofereix la nostra societat ha exigit la creació d’organismes i infraestructures diverses, amb relacions complexes. Per exemple el Departament d’Ensenyament gestiona les escoles públiques de primària i secundària (actualment els ajuntaments es responsabilitzen del manteniment de les escoles de primària, en canvi és la Generalitat qui ho fa de les escoles de secundària). Les instal·lacions esportives i culturals depenen dels ajuntaments, els centres de salut de la Generalitat,... i així un entramat complex on també apareixen altres actors com les Diputacions. Segurament alguns espais públics podrien oferir un servei més extens del que ofereixen, en ocasions pot caldre la bona voluntat d’institucions diferents per compartir recursos. Si es tracta d’institucions públiques, la lògica més elemental indica que cal rendibilitzar tan com sigui possible els recursos públics per oferir serveis a la societat. Compartir l’ús dels espais públics entre institucions o entre òrgans d’una mateixa institució és òbviament un encert.

A Caldes tenim algun exemple que mostra l’interès d’aquesta opció. Al CEIP El Farell una de les pistes esportives va ser acondicionada com pista de hokey. D’aquesta manera, des de que es va fer la remodelació d’una antiga pista malmesa, l’escola gaudeix d’una pista en bones condicions, i fora de l’horari escolar els equips de hokey disposen d’una pista per als entrenaments.

El que probablement encara no hem fet a Caldes és dissenyar nous equipament tenint present el plantejament d’un doble ús. Per exemple, segurament en els propers mesos es treballarà en el disseny de la nova escola El Calderí, una escola que sembla que oferirà un servei de 3 a 16 anys, es podria plantejar que algun espai d’aquesta nova construcció oferís un servei al barri on està ubicada? Per exemple una sala d’actes o una sala polivalent, que pogués ser utilitzada per l’escola, i fora de l’horari escolar per associacions locals. Pensar-ho en el moment de fer el disseny de la infraestructura permetria garantir una bona qualitat dels serveis, per exemple pensant en un accés extern de la sala, o uns lavabos independents d’altres zones del centre docent. És tan sols un exemple, probablement en el disseny de noves infraestructures caldria pensar sempre com oferir el millor servei a la societat, compartint alguns espais amb usos diferents dels propis de la institució.

L’escola d’adults de Caldes té uns espais propis amb moltes limitacions per a la realització de la seva activitat. Sembla que l’Ajuntament està treballant en un projecte de futur per millorar la infraestructura i els recursos actuals de l'escola d'adults amb la finalitat que aquesta es converteixi en l'eix vertebrador d'un pla de formació permanent municipal. Si realment és així, pot ser el moment de pensar en compartir recursos amb altres institucions al dissenyar noves infraestructures.

Durant alguns anys l’escola d’adults ha utilitzat algunes aules de l’IES Manolo Hugué, aules normals i esporàdicament aules informàtiques. Al meu parer, és un altre bon exemple d’un bon ús dels espais públics. Els horaris de l’Escola d’Adults permeten utilitzar aules de l’IES sense interferir en el seu funcionament regular. Cal que una escola d’adults tingui el seu caràcter propi, per això li cal disposar d’uns espais propis, però això no és pas incompatible amb poder utilitzar també espais d’altres institucions. El més òptim fins i tot podria ser tenir l’escola d’adults al costat de l’IES i així compartir fàcilment serveis com la biblioteca, les aules d’informàtica, la sala d’actes o els laboratoris. D’una relació com aquesta n’haurien de sortir beneficiades les dues institucions, l’escola d’adults podent disposar d’espais d’alta qualitat per a la docència, i l’IES podent disposar d’alguns recursos complementaris per al seu treball.

Si volem que l’escola d’adults sigui el centre d’un eix vertebrador d'un pla de formació permanent municipal, podríem anomenar-la Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris, i així faríem present una part de la nostra història. D’altra banda, ja en el disseny d’infraestructures caldria la participació dels agents socials i educatius del municipi.

Jo també sóc immigrant.

2009-03-28T10:26:00.000-07:00

Almenys tècnicament parlant sóc en un 50 % immigrant de segona generació. El meu pare va arribar a Catalunya durant els anys quaranta, amb divuit anys, acompanyant al meu avi. Sense res, com la major part d’immigrants que en aquells moments arribaven, com la majoria dels que han arribat en els darrers anys. A la seva vida va haver de superar moltes barreres, moltes tanques, molts murs.

De petit el mur de la fam, de la pobresa. En fer-se més gran el mur de l’analfabetisme per no haver pogut anar mai a l’escola. En arribar a Catalunya el mur de la llengua, de la cultura.... La seva tenacitat i la seva intel·ligència li van permetre saltar un a un tots els obstacles. Efectivament sóc immigrant de segona generació, com moltíssima gent, per això m’indigna, em subleva veure els murs, les parets, les dificultats, els menyspreus que sovint posem a aquells i aquelles que fugen de la pobresa.

Un dels murs més difícils de saltar és el mur de la llengua i la cultura. He tingut el privilegi de viatjar a Xina. Passejant pels carrers, comprant per les botigues,... vaig veure les enormes dificultats del mur del meu analfabetisme i el meu desconeixement gairebé absolut de la cultura, certament ho vaig veure portant a la cartera dòlars i la targeta de crèdit. Com hagués estat per mi aquest mur si hagués anat acompanyat del mur de la pobresa?

Obrir l’escola d’adults als immigrants és molt més que obrir les portes d’una escola, és una escala per ajudar a saltar murs. La funció de l’escola que atent a immigrants ha de ser molt més que ensenyar una llengua, o ensenyar a llegir i escriure. L’escola és una porta oberta a entendre l’entorn que els envolta, una porta oberta a la cultura, on cultura és des d’aprendre a anar a comprar o saber quan has d’anar al centre de salut. L’escola d’adults ha de ser una porta oberta a l’amistat amb persones acollidores. L’escola d’adults és sens dubte un element estratègic en una política d’acolliment, en un treball que pretén que els immigrants de segona generació no se sentin immigrants.

A Catalunya hi ha immigrants que no han pogut anar a escola d’adults per manca de places? Hi ha immigrants que no hi poden anar per problemes d’horaris? Cap immigrant hauria de quedar fora de l’escola per problemes com aquests. Caldria estratègies per dotar les escoles d’adults de recursos i flexibilitat. D’altra banda impulsar iniciatives ciutadanes com
http://alfabetitzacio.blogspot.com/
és sens dubte molt important.

D'esquena a...

2009-03-15T06:27:00.000-07:00

Durant molt anys vaig sentir dir que Barcelona vivia d’esquena al mar. Tot va canviar quan es van fer importants actuacions d’infrarestructura i Barcelona va redescobrir les platges urbanes. Barcelona va deixar de viure d’esquena al mar.

Tinc la impressió que Caldes també viu d’esquena a importants valors que té. Potser és una impressió causada per estar moltíssimes hores fora de la vila treballant, però potser és una realitat.

Caldes viu d’esquena a Torre Marimon?

Torre Marimon ha estat i és una infraestructura emblemàtica de la història de la formació professional i universitària en agricultura, una infraestructura cabdal en la recerca catalana en agronomia. L’any 1921 la Mancomunitat de Catalunyà adquirí la finca per destinar-la a la formació, i a la innovació i la recerca en la producció d’aliments, des de llavors durant 88 anys Torre Marimon ha acollit múltiples activitats científico-tecnològiques. Actualment està destinada a ser la seu central de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el primer institut de recerca de la Generalitat de Catalunya, una institució d’envergadura, de qualitat, amb reconeixement internacional.

Tinc la impressió que al llarg de la història, com està succeint avui mateix, la societat calderina no ha conegut el valor de les instal·lacions i el personal científic i tecnològic de Torre Marimon. Avui, l’acondicionament del bosc per a practicar esport ha acostat la finca a una part de la vila, però segueix sent desconeguda la vessant científica i tecnològica.

Caldes ha viscut d’esquena a Torre Marimon o la Torre Marimon ha treballat d’esquena a Caldes? Efectivament quan dos actors es donem l’esquena la responsabilitat és de les dues parts, però la societat calderina és la que podria sortir més beneficiada d’acostar-se a Torre Marimon. L’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris podria ser un recurs valuós per facilitar aquest apropament.

Enllaços:
http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48257/51276
http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/X?SEARCH=%22Torre+Marimon%22&SORT=D&searchscope=23
http://scholar.google.es/scholar?q=%22Torre+Marimon%22&hl=ca&lr=&btnG=Cerca

Caldes viu d’esquena a l’IES Manolo Hugué?

La història que va donar origen a l’Institut està totalment lligada a l’activitat social de Caldes. El centre d’ensenyament secundari inicialment fou una escola municipal. En transcórrer els anys la vila s’ha anat allunyat de l’IES i l’IES s’ha anat allunyant de Caldes. A l’institut tenim treballant llicenciats i enginyers, llicenciades i enginyeres en tots els àmbits del coneixement. La feina del professorat a secundària actualment és dura i sovint desmotivadora, però si reben el suport del seu entorn la seva capacitat de treball és multiplica enormement. Donar suport al professorat de l’IES des de la societat calderina seria probablement una de les millors inversions per la nostra vila. Amb recompensa immediata a través de les activitats que poden desenvolupar part del seu professorat a la nostra vila, per exemple a través de l’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris, i amb un valor difícil de mesurar a través del seu treball dins de les aules i laboratoris del centre. El recolzament al Claustre de professorat seria una inversió en la formació dels nostres i les nostres joves.

2009-02-09T14:21:00.000-08:00

Relacions Municipi-Universitat (2)

La Garriga també és una vila universitària. A la Garriga les relacions amb la universitat, en particular amb la UAB, es realitzen a través d’una fundació, la Fundació Universitària Martí l’Humà. Són moltes i diverses les activitats formatives i de divulgació que organitzen. És una altra bona mostra de les possibilitats de municipis de dimensions modestes de tenir una veritable activitat universitària.

Us recomano una estona de navegació per la seva pàgina web:

http://www.fmhlagarriga.org

Avui mateix han estat notícia a El País:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Universidad/crece/Garriga/elpepiespcat/20090209elpcat_18/Tes

2009-02-02T15:31:00.000-08:00

Relacions Municipi-Universitat (1)

Molts municipis tenen establertes relacions amb universitats (Vic, Granollers, Mollet,...). Existeixen diferents models de relació, cada un amb les seves avantatges i limitacions. En aquest bloc anirem comentant diferents possibilitats amb l’objectiu de trobar un model que pugui ser adequat a la nostra vila. Una de les opcions interessants és la de les Aules d’extensió universitària. Per conèixer aquesta interessant opció us suggereixo visitar la següent plana web,

http://www.arenysdemar.org/entitats/aula

on es presenta l’experiència d’Arenys de Mar. Aquest podria ser un tipus de treball a realitzar en el marc de l’Escola Municipal d’Ensenyament Complementari.

2009-01-31T16:09:00.000-08:00

Recomanació: “La clase”

“La clase” (títol original “Entre les murs"), pel·lícula francesa que descriu el treball d’un professor de llengua en una classe d’un institut d’un barri perifèric de París. Una peĺ·lícula hiperrealista, gairebé un documental. Molt interessants pels que ja fa molts anys que no som adolescents, per reflexionar sobre el comportament en aquesta edat, i per entendre una mica més les dificultats de la feina del professorat de secundària. He vist la pel·lícula acompanyat d’una veterana professora de secundària, la meva dona, segons sembla les semblances amb la realitat dels nostres instituts són molt més grans del que es podria esperar d’un entorn tan diferent al nostre.

Alguns estudiants que no superen l’educació secundària obligatòria, posteriorment decideixen intentar-ho a través de les escoles d’adults. “La clase” serveix per entendre una miqueta part dels seus orígens.

Una escola d’adults pot jugar un rol molt important a la societat.

2009-01-29T13:26:00.000-08:00

On són els centres de formació d’adults de la Generalitat?

Internet és una excel·lent font d’informació per aquells que no tenim massa temps, fàcilment navegant per les webs dels Consells comarcals del Vallès Oriental i del Vallès Occidental sabem els habitants de cada municipi, i d’altra banda la web de la Generalitat ens permet trobar on són els seus centres de formació d’adults. Veiem que existeixen dos tipus de centres les AFA i els CFA, crec que són Aules de Formació d’Adults i Centres de Formació d’Adults. No se exactament quina és la diferència, intueixo que simplement la grandària del centre. A la taula següent tenim els resultats d’aquesta ràpida cerca per a municipis de més de 10000 habitants:

VALLES ORIENTAL
Municipi habitants
Caldes de Montbui 16159 No hi ha centre de la Generalitat
Canovelles 15704 CFA
Cardedeu 15775 No hi ha centre de la Generalitat
Les Franqueses del Vallès 16325 AFA
La Garriga 14183 No hi ha centre de la Generalitat
Granollers 58864 CFA
La Llagosta 13517 CFA
Lliçà d'Amunt 13491 No hi ha centre de la Generalitat
Mollet del Vallès 51365 CFA
Montornès del Vallès 14723 No hi ha centre de la Generalitat
Parets del Vallès 16720 AFA
Sant Celoni 15992 CFA

Montmelò 8873 CFA

VALLES OCCIDENTAL
Municipi habitants
Badia del Vallès 14518 AFA
Barberà del Vallès 26741 CFA
Castellar del Vallès 22400 CFA
Cerdanyola del Vallès 59000 CFA
Montcada i Reixac 32507 CFA
Palau-solità i Plegamans 13300 No hi ha centre de la Generalitat
Ripollet 36947 CFA
Rubí 70000 CFA
Sabadell 185170 4 CFA , 1 AFA
Sant Cugat del Vallès 73479 CFA
Sant Quirze del Vallès 17138 CFA
Santa Perpètua de Mogoda 21644 CFA
Terrassa 174756 5 CFA

Resumin, Caldes de Montbui i Cardedeu són els únics municipis d’aquestes dues comarques amb més de 15000 habitants sense un centre de formació d’adults de la Generalitat. A més s’observa que tres municipis de menys de 15000 habitants sí que tenen un centre de la Generalitat: La Llagosta, Montmelò i Badia del Vallès. D’altra banda, Palau que es troba ben a prop de Caldes, amb 13300 habitants tampoc té centre.

Per què a Caldes no tenim un centre de formació d’adults de la Generalitat? Com pot ser que n’hi hagi a Montmelò o a La Llagosta i no a Caldes?

Aquestes preguntes no deuen ser senzilles de respondre, però crec sincerament que és un servei que no tenim ben resolt.

2009-01-28T14:58:00.000-08:00

Presentació (II)

Aquest pretén ser un espai per analitzar, per pensar, per compartir; el tema central: l’educació complementària de joves i adults. Òbviament també és un instrument per influir en l’activitat política municipal, però fent-ho des del respecte als que han acceptat dedicar part del seu temps a governar el nostre municipi. L’objectiu final: avançar per recuperar el que durant els anys de revolució fou l’Escola Municipal d’Ensenyament Complementari (EMEC), però adaptada al nostre temps, a la realitat de Caldes de Montbui a principis del segle XXI.

La meva formació té dues vessants el món universitari (ciència i tecnologia) i l’associacionisme (educació, moviments socials). Tinc per tant moltes llacunes en la meva experiència per poder parlar d’educació d’adults, m’agradaria per tant escoltar l’opinió de professionals de l’educació secundària, de professionals de les escoles d’adults, d’altres professors i professores vinculats a les universitats, de professorat de l’ensenyament de català per a adults, de professionals de la formació per a immigrants, de polítics, de professionals i voluntaris de l’ensenyament no formal, de vilatans i vilatanes... Us convido a participar esporàdicament amb els vostres comentaris o a formar part dels autors i autores del Bloc.

Si el municipi hagués creat l’EMEC, enguany des de la vessant de la ciència podríem organitzar activitats en el marc de l’any Darwin o de l’any de l’Astronomia, podríem impulsar la celebració de la setmana de la ciència, podríem aconseguir subvencions d’altres organismes per aquests actes,....

Daniel López Codina
29 de gener de 2009

2009-01-28T05:16:00.000-08:00

Presentació (I)

El 29 de gener farà 70 anys de l’entrada de les tropes del General Franco a Caldes de Montbui. Una dada com aquesta ens l’ha refrescat el llibre “Caldes de Montbui 1936-1939. Entre la il·lusió i el dol”. Una excel·lent revisió del que van ser aquells anys a la nostra vila. El meu agraïment més sincer a totes les persones que l’han fet possible. Alguns de nosaltres, com jo mateix, fill d’Enriqueta Codina i nét d’en Daniel Codina Cortès, hem completat la nostra imatge d’aquells anys. La imatge d’uns fets que sentim propers. Aquells foren uns anys d’il·lusió, de passions, de construcció,... i alhora uns anys de dol, de patiment, de destrucció. Recordar és important per aprendre i per atrevir-se a treballar amb il·lusió.

Si aquest llibre s’hagués escrit fa trenta anys tindria molta més informació, perquè en aquells moments hi havia molts més testimonis d’aquells anys de revolució i guerra civil. Però probablement encara no es podia escriure un llibre com aquest. L’acabament de la dictadura del General Franco i la posterior transició, fa aproximadament trenta anys, va tornar a ser una etapa d’il·lusió, de passió, de construcció. La nostra vila va canviar enormement un altre cop. A molts calderins i calderines, la dictadura i la transició són també anys que ens agradaria poder revisar.

El 29 de gener és la data d’una derrota pel nostre poble. Com a catalans ja estem acostumats a celebrar derrotes com l’11 de setembre. Us proposo continuar el treball iniciat fa més de 70 anys. Avui la nostra vila té escoles de preescolar, de primària, de secundària, té un centre de salut, té policia municipal i mossos d’esquadra, té tots els serveis que ja fa tants anys eren capaços d’imaginar. Hi ha però un servei que no hem aconseguit restablir tal com cal. Tal com ens recorda el llibre, en aquells anys de revolució es constituí l’Escola Municipal d’Ensenyament Complementari. A Caldes disposem d’una escola d’adults que per les seves moltes limitacions no pot complir correctament amb les necessitats de la nostra població. Caldes pot tornar a ser pionera, us proposo convertir l’escola d’adults en l’Escola Municipal d’Ensenyament Complementari. Una iniciativa que caldria que fos de l’Ajuntament, però amb el suport de la diversa i ben formada societat que avui té Caldes. Una escola per donar un servei als joves que han fracassat en l’ensenyament regular, però en fer-se més grans volen intentar recuperar el temps perdut, i una escola per posar a disposició de la vila ensenyaments diversos per les persones inquietes (cursos d’introducció a la tecnologia, a la ciència, a la història, a la literatura, a la diversitat cultural,...), formació a l’abast de tothom però a nivell universitari. Una escola que pugui recollir les moltes iniciatives que ja existeixen donant-los suport. Podem fer un treball de qualitat i innovador, més que una qüestió econòmica és una qüestió de treball. L’Ajuntament pot actuar d’impulsor i molts dels que som ciutadans podem aportar els nostres coneixements i recursos.

El 29 de gener podria és una bona data per proposar l’inici del treball per crear l’Escola Municipal d’Ensenyament Complementari de Caldes de Montbui.