diumenge, 16 d’agost del 2009

Pregó de Festa Major a Castelldefels sobre “educació”

Ves per on m’ha tocat fer el pregó de Festa Major de Castelldefels, ciutat on treballo. L’he fet sobre “educació” per això el penjo en aquest bloc.

----------------------------

PREGÓ DE FESTA MAJOR.
Castelldefels, 14 d’agost de 2009

Bona nit castelldefelencs i caslldefelenques,

En primer lloc vull agrair al vostre Ajuntament que hagi escollit per a fer el pregó de Festa Major a un representant de la Universitat enlloc d’una persona mediàtica i coneguda. És una demostració de la ferma voluntat de Castelldefels de donar suport a la universitat. Moltes gràcies. Com ja he dit en moltes altres ocasions: la Universitat Politècnica de Catalunya és la vostra universitat.

Us puc dir sincerament que vaig descobrir Castelldefels i el Delta del Llobregat fa pocs anys, devia ser l’any 2003, quan vaig venir a visitar la ciutat on em tocava anar a treballar. Des del primer moment, la vostra ciutat, ara també la meva ciutat, em va sorprendre. Malgrat ser gran, té moltes semblances amb un poble. Castelldefels és acollidora, hi ha molta gent que es coneix, hi ha vida social semblant a la de pobles i viles de Catalunya. Castelldefels és una ciutat amb qualitat de vida de vila o de poble.

També us vull dir que podem estar orgullosos de la nostra ciutat, Castelldefels mira al mar que l’uneix a la seva història, una història de pescadors, de pirates, de batalles, de comunicació. Al nostre darrere, un excepcional Parc Natural, que ens uneix a la terra, a la natura. I ara, al mig, la universitat, que acompanya Castelldefels amb ciència i tecnologia.

A mi em toca fer el pregó, de què pot parlar un professor? Òbviament, d’Educació. Un pregó és una crida, deixeu-me fer una crida a favor de les diferents formes que pren l’educació.

Permeteu-me que comenci, enaltint un altre cop a Castelldefels. La nostra ciutat forma part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, una associació de municipis de tots els continents, que volen treballar juntes, compartir experiències, aprofitar els municipis com un dels millors agents per l’educació dels ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat. Felicitats Castellfedels!

Parlaré d’escoles, i aprofitant que tinc la paraula, deixeu-me fer una crida a favor de l’escola pública. Des de l’escola bressol fins a la universitat, l’escola pública és una garantia de qualitat i un servei imprescindible per a la societat. Li hem de donar suport amb claredat, sense vergonya.

La primera etapa és la de 0 a 3 anys, aquí tenim molta feina per fer. La Generalitat parla de « Llar d’infants » , a mi en canvi m’agrada parlar d’« Escola bressol ». Les nenes i els nens de 0 a 3 anys aprenen molt més que els que estudien 4 anys a la universitat, les escoles 0-3 tenen una funció educadora realment molt important i poc reconeguda. Cal que les tractem com a veritables escoles, contractant veritables mestres, amb horaris d’escola, amb normalitat acadèmica,... I hem de seguir reclamant a l’Estat i a la Generalitat recursos per a aquesta etapa escolar. L’escola bressol és molt important per l’educació dels infants i molt important per la normalitat de mares i pares, hem de treballar per poder cobrir les demandes de totes les nostres famílies.

Les escoles públiques de primària i secundària depenen molt poc dels Ajuntaments, però en canvi tenen un rol fonamental en la formació de la nova ciutadania, l’Ajuntament i les Associacions de Mares i Pares han de ser veritables motors per aquests centres, oferint recursos, oportunitats, projectes educatius a nivell de municipi,... En aquestes etapes, cal que siguem capaços d’incorporar a la Universitat com un recurs valuós i extraordinari.

I finalment, tenim la Universitat. Us podeu sentir orgullosos de la vostra universitat. En les dades del Juliol del rànquing web d’universitats, la UPC és la primera universitat catalana, la segona universitat d’Espanya, ocupa la posició 44 de les universitat europees, i la 161 de les universitats del món. Teniu, tenim, una excel·lent universitat de ciència i tecnologia. La meva crida aquí, es per demanar-vos que ens ajudeu a explicar quina universitat tenim. Però també és cert que a Castelldefels ens cal tenir més estudiants dels que tenim avui. A Castelldefels tenim una escola d’aeronàutica i telecomunicació i una escola d’enginyeria dels sistemes biològics, expliqueu-ho arreu, si us plau.

No he acabat! Probablement em queda el més important. L’educació formal no acaba aquí. Hi ha dos col·lectius molt importants i molt oblidats.

D’una banda els adults. Les escoles de formació d’adults són veritablement importants, són la oportunitat per formar-se d’aquelles persones que per una raó o altre van perdre el tren de l’ensenyament ordinari. Haurien de ser escoles amb tot el suport de la societat, i malgrat això, massa sovint són escoles oblidades. Deixeu-me fer una crida en suport a les escoles de formació d’adults, les hem de convertir en escoles de primera categoria, hem d’incrementar el seus serveis, d’una banda acollint a tots aquells i aquelles que demanen plaça i d’altra banda incrementant la seva oferta formativa. L’experiència «Aula de Extensió Universitària Sènior UPC Castelldefels» és un exemple de formes de col·laboració municipi-universitat que podríem aprofitar per donar força a l’escola d’adults.

D’altra banda, els més oblidats de tots són els infants i joves amb amb necessitats educatives especials temporals o permanents derivades de condicions personals de discapacitat psíquica, motriu o sensorial, o de retard important en els aprenentatges escolars bàsics. Una societat desenvolupada i justa, no els pot oblidar. Per a tots aquells que per les seves circumstàncies l’escola primària o secundària no els pot atendre, cal que tinguem una escola especial tan a prop com sigui possible, amb tots els recursos necessaris. Les famílies de Castelldefels que han de fer front a aquests reptes s’ho mereixen.

Hem fet una revisió dels diferents nivells educatius. Parlem ara d’altres aspectes de l’educació.

A altres pobles i ciutats podem trobar escoles municipals de música, d’arts plàstiques i d’altres arts. L’ensenyança pública en arts és una oferta molt interessant per a infants, joves i adults. A Castelldefels tenim l’Escola Municipal de Dansa, perquè no podem pensar en una escola municipal de música i una escola d’arts plàstiques?

Una menció especial es mereixen el moviment escolta i els esplais, on simultàniament s’eduquen els infants i els joves que fan de caps. Cal un total suport a aquest tipus d’activitats.

L’educació no acaba a les escoles, una part molt important de l’educació en una ciutat es realitza a través d’altres canals: els esports, el lleure, la festa,... Cal que en totes les activitats que organitza la ciutat tinguem presents quins són els valors que transmetem.

La ciutat és educadora no tan sols a través de la regidoria d’educació, sinó a través de tots els seus àmbits, des d’urbanisme fent una ciutat acollidora, sostenible i accessible, fins al centre d’assistència primària educant en salut. Cal que tinguem present que eduquem en totes les accions que fem com a comunitat.

Tal com he deixat veure entre línies, la transmissió de valors és una de les principals funcions de l’educació. Deixeu-me que en parli un moment, sigueu pacients amb aquest avorrit pregó!

L’Eudald Carbonell és un científic català per qui sento veritable admiració, és un dels directors de les excavacions d’Atapuerca i de l’Abric Romaní a Capellades. A través de les excavacions estudia l’evolució de l’espècie humana. Un dels seus llibres es titula “Encara no som humans”, ens ve a explicar que encara estem evolucionant, ara l’evolució és cultural, i un dels motors fonamentals és l’educació. Aquesta perspectiva ens mostra que podem millorar el nostre món i ho hem de fer a través dels valors i de l’educació.

M’agradaria poder fer un extens discurs sobre valors, però tan sols us en parlaré d’un: el valor de la racionalitat. Vull fer una crida a favor de la racionalitat. Aquesta és l’eina fonamental que utilitzem en ciència i tecnologia. A través de l’educació hem de transmetre la necessitat de racionalitat, la necessitat d’escoltar a la comunitat tecnocientífica per prendre decisions importants com les que atenyen al medi ambient o a la salut. La racionalitat, també ens diu que hem de ser capaços de trencar amb vells tòpics, i per exemple hem d’empènyer per deixar d’investigar, de fabricar, de comercialitzar, d’utilitzar, de gastar recursos humans i econòmics en exèrcits i armaments. Ho hem de fer progressivament però sense vergonya. La racionalitat també ens diu que totes les dones i tots els homes som membres d’una sola espècie animal, per això hem de treballar per la igualtat, per la justícia, hem de treballar per fer més primes i insignificants les fronteres que ens separen.

M’agradaria dir-vos moltes més coses, ja se sap que als professors els agrada explicar-se, però ja us he donat prou la tabarra.

Ara toca: Festa major!. Però, tinguem present que a través de la festa també eduquem, també transmetem valors. Tinguem-ho present quan organitzem festes!

Castelldefelencs, castelldefelenques! Gràcies per l’honor de deixar-me ser el vostre pregoner!

Bona Festa Major!

Daniel López Codina
Delegat del Rector al Campus del Baix Llobregat
Universitat Politècnica de Catalunya

dilluns, 1 de juny del 2009

Música, arts plàstiques i esports en l’ensenyament d’adults?


El proper diumenge 7 de juny al teatre auditori de Granollers hi haurà el concert de cloenda al Vallès Oriental del projecte Catània. 2400 escolars, de 61 centres educatius, de 29 poblacions del Vallès Oriental,... sota la direcció de Josep Prats interpretaran una obra escrita per en David Nel·lo i amb música d’en Albert Guinovart. Un veritable luxe! Una gran oportunitat pel professorat de música de les escoles de primària. Per cert, hi participa alguna escola de Caldes de Montbui? Si no és així és una veritable llàstima.

http://www.ccvoriental.es/win_mostrar_contenido.php?id_publicacion=524
http://www.acgranollers.com/produccions-musicals/cantania

Aquest esdeveniment m’ha fet pensar en el rol de la música en les escoles d’adults. Una de les funcions importants de les escoles de persones adultes és obrir noves oportunitats i perspectives, òbviament això no es pot fer sòls a través de les matemàtiques, les llengües, les ciències,... Per les persones immigrades i pels joves que han fracassat a l’ensenyança secundària obligatòria l’escola d’adults pot ser una porta oberta a entendre l’entorn que els envolta i una porta oberta a la cultura. L’escola d’adults pot arribar a ser un element estratègic en una política d’acolliment de la immigració, i un element cabdal en les polítiques de joventut d’un municipi. Per aconseguir-ho cal que les escoles tinguin un funcionament flexible que afavoreixi la col·laboració amb altres actors de l’educació (les escoles de música, les escoles de formació d’arts plàstiques, les entitats esportives).

Partit de futbol organitzat l'any 2001 per l'escola de formació d'immigrants (Caldes Solidària, Creu Roja, Ajuntament de Caldes de Montbui).

El cant coral es mereix una atenció especial. El cant coral és una activitat que es realitza en grup, que permet el treball conjunt de persones amb nivells d’alfabetització o coneixement ben diferents, que permet la participació de tot tipus de persones independentment de les seves condicions físiques, dones i homes,... És alhora una activitat que permet treballar la llengua, la lectura,... I a més en acabar el treball de preparació es pot organitzar una festa i mostrar el resultat als altres. El cant coral forma part de les activitats de moltes escoles. Hi ha alguna coral en una escola d’adults?

diumenge, 24 de maig del 2009

Els alumnes oblidats i els oblidats que no poden ser alumnes

Són molts els que parlen del procés de Bolonya, però malgrat que la Universitat té dificultats i reptes, mai havia estat com avui, amb excel·lents instal·lacions, on tothom qui vol estudiar ho pot fer.

Mai com avui havien estat com ara les escoles de primària i secundària, malgrat que encara hi ha molt per millorar, mai hi havia hagut tants recursos humans i materials destinats a aquests nivells.

L’educació d’infants de 0 a 3 anys, en part encara ha de vèncer la visió social d’aparcament d’infants per reconèixer el seu veritable valor educatiu. Malgrat això, a molts pobles i ciutats s’estan oferint noves places, s’estan construint nous centres. Encara manquen moltes places, però almenys la seva necessitat forma part dels programes dels partits polítics.

Qui són els veritables alumnes oblidats? Els de les escoles d’adults. Qui són els oblidats que no poden ser alumnes? Molts immigrants que volen aprendre català i castellà, altres que volen deixar l’analfabetisme, i no poden entrar a les escoles per manca de places.

Aprendre català i castellà és una veritable necessitat; a molts ajuntaments, com el nostre, per aconseguir un informe d’arrelament (imprescindible per renovar els “papers”) cal superar un senzill examen oral de coneixement de les llengües. Molts ja parlen castellà, especialment els immigrants hispanoamericans, però tenen dificultats amb el català. Per voluntat i per necessitat volen matricular-se per aprendre català, però troben una escola d’adults amb llistes d’espera, i uns cursos de català (Consorci de Normalització Lingüística) que tan sols obren matrícula el setembre i el febrer. I... la renovació de “papers” no espera.

Oblidats, i menyspreats. Una part de la societat els acusa de no voler aprendre català, com en l’article “Reflexión a los sudamericanos que residen en este país” publicat al Setmanari Montbui del 15 de maig passat. Molts de nosaltres també som immigrants o fills d’immigrants, aquest menyspreu el sentim com a propi.

Els altres oblidats són els joves que han fracassat en l’ensenyament regular, no han aprovat l’educació secundària obligatòria, molts d’ells en fer-se grans voldrien refer el camí, voldrien corregir els errors,... però no hi ha prou places a les escoles d’adults, ni prou recursos, ni professorat preparat per a totes les matèries.

L’ensenyament d’adults, en les seves diferents formes, és l’oblidat, i Caldes no n’és pas una excepció. A les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental, Caldes de Montbui i Cardedeu són els únics municipis amb més de 15000 habitants sense un centre de formació d’adults de la Generalitat. A més tres municipis de menys de 15000 habitants sí que tenen un centre de la Generalitat: La Llagosta, Montmeló i Badia del Vallès. D’altra banda, Palau que es troba ben a prop de Caldes, amb 13300 habitants tampoc té centre.

Per què a Caldes no tenim un centre de formació d’adults de la Generalitat? Com pot ser que n’hi hagi a Montmeló o a La Llagosta i no a Caldes?

Un enllaç relacionat:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumnos/olvidados/elpepuespcat/20080121elpcat_14/Tes

diumenge, 10 de maig del 2009

Col·laboració entre la biblioteca pública (BP) i les biblioteques escolars (BE)

Les biblioteques municipals són un exemple excel·lent d’un servei públic de qualitat. Els seus espais, els seus recursos, el seu personal conjuntament ofereixen un servei magnífic.

D’altra banda les biblioteques escolars tenen molt a prop un sector molt important de la població (infants, joves, adults), però tenen uns recursos materials i humans molt més limitats. La col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars és una opció realment molt interessant. Per poder establir aquesta col·laboració cal la voluntat de totes les parts. Les escoles fomentant les seves biblioteques (per exemple participant del programa d’innovació educativa “puntedu” - http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/ -, a Caldes sembla que sols ho està fent el CEIP Montbui), la biblioteca municipal donant facilitats per aquesta col·laboració, i el municipi fent de nexe d’unió entre tots els actors.

Fàcilment podem trobar informació sobre diferents formes de col·laboració. Dos enllaços ens serveixen per conèixer múltiples possibilitats. El primer d’ells:

2n Laboratori Biblioteca Pública/Biblioteca Escolar [en línia].
Centre d’Estudis i Recursos Culturals: Servei de Biblioteques, Diputació de Barcelona.
Barcelona,2007.
http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/2n_laboratori.pdf

Un esquema extret d'aquest primer enllaç:

El segons dels enllaços:

La biblioteca escolar i la biblioteca pública: idees per a la col·laboració.
Bundó Nin, Montserrat; Gabarró Parera, Montserrat
Servei de Comunicació, Difusió i Publicacions. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 2008.
http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/be_bp.pdf

Un fragment interessant d'aquest segon enllaç:

La cooperació entre biblioteques, escolar i pública, comporta la programació de serveis i activitats de manera conjunta en els àmbits educatiu i cultural (desenvolupament d’instruments i materials educatius; programació d’activitats de promoció de la lectura i dinamització cultural; formació d’usuaris i d’usuàries, etc.) i en el tecnicoprofessional (desenvolupament de la col·lecció; coordinació de serveis i xarxes telemàtiques, etc.). Aquesta col·laboració ha de contribuir a millorar la qualitat dels serveis, a incrementar el grau de satisfacció dels usuaris i de les usuàries; també ha d’afavorir un millor coneixement entre les entitats que hi participen i la relació entre aquestes i el seu entorn. A la vegada ha d’incidir en el desenvolupament de plans de foment de la lectura en els municipis. Des de l’òptica de rendibilitat, ha de permetre optimitzar recursos i facilitar-ne la gestió, a més d’incrementar la difusió de les biblioteques entre els ciutadans. Conscients d’aquests avantatges, cal crear l’estructura que faci possible l’avenç en el marc de la col·laboració entre les dues biblioteques. Es fa necessària l’existència d’un grup de cooperació entre biblioteca pública i biblioteca escolar d’àmbit municipal. Serveis educatius del Departament d’Educació poden facilitar la coordinació ntre la biblioteca escolar i la biblioteca pública, amb el suport a les actuacions que es desprenguin d’aquesta col·laboració i amb la difusió a tota la comunitat educativa. Sortosament, en l’actualitat, hi ha alguns municipis que han iniciat experiències molt interessants en el marc d’aquesta col·laboració. En la mesura en què aquest treball s’inclogui en la planificació per objectius i les institucions municipals hi donin suport, la cooperació podrà esdevenir més permanent i estesa.

Quines són les característiques de la biblioteca escolar de l’escola d’adults de Caldes? Quins són els espais de col·laboració amb la biblioteca municipal?

divendres, 1 de maig del 2009

Universidades Populares

"Las universidades populares son un Proyecto de desarrollo cultural que actúa en el municipio, cuyo objetivo es promover la participación social, la educación, la formación y la cultura, para mejorar la calidad de vida de las personas y la comunidad"
(VII Congreso, Enero 2000)

Les Universidades Populares són una iniciativa amb més de cent anys d’història (Oviedo, 1901). El seu projecte és de característiques semblants al que podria arribar a ser l’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris (EMEC).

Es coordinen a través d’una federació:
www.feup.org

És un projecte amb especial força a terres castellanes, extremenyes, andaluses. A Catalunya no n’hi ha cap. Si l’EMEC algun dia arribes a existir veritablement, ens podriem plantejar federar-nos a la FEUP.
Com es defineixen:

El Proyecto Universidad Popular se caracteriza por ser una idea original, desarrollada ampliamente en sus Bases Conceptuales y las Resoluciones de los Congresos y Asambleas. El Proyecto cuenta con unos recursos económicos, técnicos y humanos, para su puesta en práctica y con un determinado apoyo social e institucional.

Las Universidades Populares conjugan distintos tipos de acciones en el ámbito local, manteniendo una perspectiva mucho más amplia y abierta, demostrando una capacidad para adaptarse a las distintas realidades y situaciones, en un doble postulado de unidad y diversidad, "pensando globalmente y actuando localmente".

Las Universidades Populares desarrollan su acción en distintos puntos de España, comparten un mismo enfoque y orientación, y están organizadas en una red, constituyendo la Federación Española de Universidades Populares -FEUP- como elemento aglutinador y coordinador. Las Universidades Populares dependen directamente de los Ayuntamientos, Mancomunidades o bien de asociaciones con fines no lucrativos, desarrollando una función mediadora entre la Administración y los ciudadanos/as.

El Proyecto Universidad Popular es participativo, en el que la participación es un método de trabajo y un objetivo fundamental, en tanto que constituye un motor de cambio interno y externo.
La acción de las Universidades Populares, trata de globalizar e integrar las dinámicas y recursos existentes dentro del municipio, poniéndolos al servicio de la calidad de vida de las personas y de las transformaciones sociales necesarias para mejorarla.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Model Social i Democràtic d'Educació de Persones Adultes


Tenim el privilegi de viure en una societat activa, les associacions de tota mena són un motor d’idees, d’innovació,... n’hi ha per tot arreu i de tota mena. També en podem trobar en l’àmbit de l’educació d’adults. Un exemple força interessant és l’Associació d'Educació de Persones Adultes ( www.aepa1983.org ). És una associació sense ànim de lucre amb la finalitat de promoure activitats relacionades amb l'educació de persones adultes com a instrument per a superar qualsevol tipus de desigualtat social, ja sigui per raó de sexe, cultura, nivell educatiu, edat o situació econòmica. Dos dels seus objectius són:
- Promoure una alternativa oberta a l'educació i a la participació cultural de les persones adultes, que aglutini tot tipus d'iniciatives públiques, tant institucionals com populars, dins d'un concepte de servei públic caracteritzat per l'absència de lucre, la gestió democràtica, el pluralisme ideològic, l'obertura a l'entorn i la qualitat pedagògica.
- Difondre i desenvolupar el Model Social i Democràtic d'Educació de Persones Adultes.


De la seva web us recomano la lectura del document "Model d'educació de persones adultes AEPA-FACEPA" ( www.aepa1983.org/cat/pdf/Model_democratic_EPA.pdf )

Alguns fragments:

Els centres educatius de persones adultes han d'estar connectats activament a la xarxa d'entitats, moviments, projectes i recursos d'un territori per tal de potenciar la participació social i cultural, i la millora de la qualitat de vida de l'entorn.

Els col·lectius susceptibles d'exclusió social s'han de considerar prioritaris en totes les accions de formació i de participació social (nivells inicials de formació, immigrants, persones acollides al PIRMI, etc.)

Els projectes i centres d'EPA s'han de gestionar democràticament, això significa obrir tots els espais de decisió i organització als participants. En aquesta línia els consells de centre han d'estar formats majoritàriament pels participants i s'ha de potenciar la creació d'associacions de participants i d'altres moviments socials.

Els projectes i centres educatius han de ser avaluats públicament i de forma regular per tots els participants, entitats de l'entorn i instàncies administratives per tal d'assegurar que es donen les condicions anteriors.

Publiquen també una revista, en particular trobo francament interessant el número que es titula “L'Educació de Persones Adultes a Catalunya. Perspectives i propostes”, malgrat ser editat l’any 2006 molta de la informació que presenta és de plena actualitat.
(www.aepa1983.org/descargas/revista2.pdf )

divendres, 24 d’abril del 2009

IX Trobada estatal de ciutats educadores

Els propers 12, 13 i 14 de maig hi haurà la IX Trobada estatal de ciutats educadores..... a Granollers! Hi anirà algun representant de la vila de Caldes de Montbui?

web de la IX Trobada estatal de ciutats educadores
facebook de la IX Trobada estatal de ciutats educadores