Pregó de Festa Major a Castelldefels sobre “educació”

Ves per on m’ha tocat fer el pregó de Festa Major de Castelldefels, ciutat on treballo. L’he fet sobre “educació” per això el penjo en aquest bloc.

----------------------------

PREGÓ DE FESTA MAJOR.
Castelldefels, 14 d’agost de 2009

Bona nit castelldefelencs i caslldefelenques,

En primer lloc vull agrair al vostre Ajuntament que hagi escollit per a fer el pregó de Festa Major a un representant de la Universitat enlloc d’una persona mediàtica i coneguda. És una demostració de la ferma voluntat de Castelldefels de donar suport a la universitat. Moltes gràcies. Com ja he dit en moltes altres ocasions: la Universitat Politècnica de Catalunya és la vostra universitat.

Us puc dir sincerament que vaig descobrir Castelldefels i el Delta del Llobregat fa pocs anys, devia ser l’any 2003, quan vaig venir a visitar la ciutat on em tocava anar a treballar. Des del primer moment, la vostra ciutat, ara també la meva ciutat, em va sorprendre. Malgrat ser gran, té moltes semblances amb un poble. Castelldefels és acollidora, hi ha molta gent que es coneix, hi ha vida social semblant a la de pobles i viles de Catalunya. Castelldefels és una ciutat amb qualitat de vida de vila o de poble.

També us vull dir que podem estar orgullosos de la nostra ciutat, Castelldefels mira al mar que l’uneix a la seva història, una història de pescadors, de pirates, de batalles, de comunicació. Al nostre darrere, un excepcional Parc Natural, que ens uneix a la terra, a la natura. I ara, al mig, la universitat, que acompanya Castelldefels amb ciència i tecnologia.

A mi em toca fer el pregó, de què pot parlar un professor? Òbviament, d’Educació. Un pregó és una crida, deixeu-me fer una crida a favor de les diferents formes que pren l’educació.

Permeteu-me que comenci, enaltint un altre cop a Castelldefels. La nostra ciutat forma part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, una associació de municipis de tots els continents, que volen treballar juntes, compartir experiències, aprofitar els municipis com un dels millors agents per l’educació dels ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat. Felicitats Castellfedels!

Parlaré d’escoles, i aprofitant que tinc la paraula, deixeu-me fer una crida a favor de l’escola pública. Des de l’escola bressol fins a la universitat, l’escola pública és una garantia de qualitat i un servei imprescindible per a la societat. Li hem de donar suport amb claredat, sense vergonya.

La primera etapa és la de 0 a 3 anys, aquí tenim molta feina per fer. La Generalitat parla de « Llar d’infants » , a mi en canvi m’agrada parlar d’« Escola bressol ». Les nenes i els nens de 0 a 3 anys aprenen molt més que els que estudien 4 anys a la universitat, les escoles 0-3 tenen una funció educadora realment molt important i poc reconeguda. Cal que les tractem com a veritables escoles, contractant veritables mestres, amb horaris d’escola, amb normalitat acadèmica,... I hem de seguir reclamant a l’Estat i a la Generalitat recursos per a aquesta etapa escolar. L’escola bressol és molt important per l’educació dels infants i molt important per la normalitat de mares i pares, hem de treballar per poder cobrir les demandes de totes les nostres famílies.

Les escoles públiques de primària i secundària depenen molt poc dels Ajuntaments, però en canvi tenen un rol fonamental en la formació de la nova ciutadania, l’Ajuntament i les Associacions de Mares i Pares han de ser veritables motors per aquests centres, oferint recursos, oportunitats, projectes educatius a nivell de municipi,... En aquestes etapes, cal que siguem capaços d’incorporar a la Universitat com un recurs valuós i extraordinari.

I finalment, tenim la Universitat. Us podeu sentir orgullosos de la vostra universitat. En les dades del Juliol del rànquing web d’universitats, la UPC és la primera universitat catalana, la segona universitat d’Espanya, ocupa la posició 44 de les universitat europees, i la 161 de les universitats del món. Teniu, tenim, una excel·lent universitat de ciència i tecnologia. La meva crida aquí, es per demanar-vos que ens ajudeu a explicar quina universitat tenim. Però també és cert que a Castelldefels ens cal tenir més estudiants dels que tenim avui. A Castelldefels tenim una escola d’aeronàutica i telecomunicació i una escola d’enginyeria dels sistemes biològics, expliqueu-ho arreu, si us plau.

No he acabat! Probablement em queda el més important. L’educació formal no acaba aquí. Hi ha dos col·lectius molt importants i molt oblidats.

D’una banda els adults. Les escoles de formació d’adults són veritablement importants, són la oportunitat per formar-se d’aquelles persones que per una raó o altre van perdre el tren de l’ensenyament ordinari. Haurien de ser escoles amb tot el suport de la societat, i malgrat això, massa sovint són escoles oblidades. Deixeu-me fer una crida en suport a les escoles de formació d’adults, les hem de convertir en escoles de primera categoria, hem d’incrementar el seus serveis, d’una banda acollint a tots aquells i aquelles que demanen plaça i d’altra banda incrementant la seva oferta formativa. L’experiència «Aula de Extensió Universitària Sènior UPC Castelldefels» és un exemple de formes de col·laboració municipi-universitat que podríem aprofitar per donar força a l’escola d’adults.

D’altra banda, els més oblidats de tots són els infants i joves amb amb necessitats educatives especials temporals o permanents derivades de condicions personals de discapacitat psíquica, motriu o sensorial, o de retard important en els aprenentatges escolars bàsics. Una societat desenvolupada i justa, no els pot oblidar. Per a tots aquells que per les seves circumstàncies l’escola primària o secundària no els pot atendre, cal que tinguem una escola especial tan a prop com sigui possible, amb tots els recursos necessaris. Les famílies de Castelldefels que han de fer front a aquests reptes s’ho mereixen.

Hem fet una revisió dels diferents nivells educatius. Parlem ara d’altres aspectes de l’educació.

A altres pobles i ciutats podem trobar escoles municipals de música, d’arts plàstiques i d’altres arts. L’ensenyança pública en arts és una oferta molt interessant per a infants, joves i adults. A Castelldefels tenim l’Escola Municipal de Dansa, perquè no podem pensar en una escola municipal de música i una escola d’arts plàstiques?

Una menció especial es mereixen el moviment escolta i els esplais, on simultàniament s’eduquen els infants i els joves que fan de caps. Cal un total suport a aquest tipus d’activitats.

L’educació no acaba a les escoles, una part molt important de l’educació en una ciutat es realitza a través d’altres canals: els esports, el lleure, la festa,... Cal que en totes les activitats que organitza la ciutat tinguem presents quins són els valors que transmetem.

La ciutat és educadora no tan sols a través de la regidoria d’educació, sinó a través de tots els seus àmbits, des d’urbanisme fent una ciutat acollidora, sostenible i accessible, fins al centre d’assistència primària educant en salut. Cal que tinguem present que eduquem en totes les accions que fem com a comunitat.

Tal com he deixat veure entre línies, la transmissió de valors és una de les principals funcions de l’educació. Deixeu-me que en parli un moment, sigueu pacients amb aquest avorrit pregó!

L’Eudald Carbonell és un científic català per qui sento veritable admiració, és un dels directors de les excavacions d’Atapuerca i de l’Abric Romaní a Capellades. A través de les excavacions estudia l’evolució de l’espècie humana. Un dels seus llibres es titula “Encara no som humans”, ens ve a explicar que encara estem evolucionant, ara l’evolució és cultural, i un dels motors fonamentals és l’educació. Aquesta perspectiva ens mostra que podem millorar el nostre món i ho hem de fer a través dels valors i de l’educació.

M’agradaria poder fer un extens discurs sobre valors, però tan sols us en parlaré d’un: el valor de la racionalitat. Vull fer una crida a favor de la racionalitat. Aquesta és l’eina fonamental que utilitzem en ciència i tecnologia. A través de l’educació hem de transmetre la necessitat de racionalitat, la necessitat d’escoltar a la comunitat tecnocientífica per prendre decisions importants com les que atenyen al medi ambient o a la salut. La racionalitat, també ens diu que hem de ser capaços de trencar amb vells tòpics, i per exemple hem d’empènyer per deixar d’investigar, de fabricar, de comercialitzar, d’utilitzar, de gastar recursos humans i econòmics en exèrcits i armaments. Ho hem de fer progressivament però sense vergonya. La racionalitat també ens diu que totes les dones i tots els homes som membres d’una sola espècie animal, per això hem de treballar per la igualtat, per la justícia, hem de treballar per fer més primes i insignificants les fronteres que ens separen.

M’agradaria dir-vos moltes més coses, ja se sap que als professors els agrada explicar-se, però ja us he donat prou la tabarra.

Ara toca: Festa major!. Però, tinguem present que a través de la festa també eduquem, també transmetem valors. Tinguem-ho present quan organitzem festes!

Castelldefelencs, castelldefelenques! Gràcies per l’honor de deixar-me ser el vostre pregoner!

Bona Festa Major!

Daniel López Codina
Delegat del Rector al Campus del Baix Llobregat
Universitat Politècnica de Catalunya