Jo també sóc immigrant.

Almenys tècnicament parlant sóc en un 50 % immigrant de segona generació. El meu pare va arribar a Catalunya durant els anys quaranta, amb divuit anys, acompanyant al meu avi. Sense res, com la major part d’immigrants que en aquells moments arribaven, com la majoria dels que han arribat en els darrers anys. A la seva vida va haver de superar moltes barreres, moltes tanques, molts murs.

De petit el mur de la fam, de la pobresa. En fer-se més gran el mur de l’analfabetisme per no haver pogut anar mai a l’escola. En arribar a Catalunya el mur de la llengua, de la cultura.... La seva tenacitat i la seva intel·ligència li van permetre saltar un a un tots els obstacles. Efectivament sóc immigrant de segona generació, com moltíssima gent, per això m’indigna, em subleva veure els murs, les parets, les dificultats, els menyspreus que sovint posem a aquells i aquelles que fugen de la pobresa.

Un dels murs més difícils de saltar és el mur de la llengua i la cultura. He tingut el privilegi de viatjar a Xina. Passejant pels carrers, comprant per les botigues,... vaig veure les enormes dificultats del mur del meu analfabetisme i el meu desconeixement gairebé absolut de la cultura, certament ho vaig veure portant a la cartera dòlars i la targeta de crèdit. Com hagués estat per mi aquest mur si hagués anat acompanyat del mur de la pobresa?

Obrir l’escola d’adults als immigrants és molt més que obrir les portes d’una escola, és una escala per ajudar a saltar murs. La funció de l’escola que atent a immigrants ha de ser molt més que ensenyar una llengua, o ensenyar a llegir i escriure. L’escola és una porta oberta a entendre l’entorn que els envolta, una porta oberta a la cultura, on cultura és des d’aprendre a anar a comprar o saber quan has d’anar al centre de salut. L’escola d’adults ha de ser una porta oberta a l’amistat amb persones acollidores. L’escola d’adults és sens dubte un element estratègic en una política d’acolliment, en un treball que pretén que els immigrants de segona generació no se sentin immigrants.

A Catalunya hi ha immigrants que no han pogut anar a escola d’adults per manca de places? Hi ha immigrants que no hi poden anar per problemes d’horaris? Cap immigrant hauria de quedar fora de l’escola per problemes com aquests. Caldria estratègies per dotar les escoles d’adults de recursos i flexibilitat. D’altra banda impulsar iniciatives ciutadanes com
http://alfabetitzacio.blogspot.com/
és sens dubte molt important.

D'esquena a...

Durant molt anys vaig sentir dir que Barcelona vivia d’esquena al mar. Tot va canviar quan es van fer importants actuacions d’infrarestructura i Barcelona va redescobrir les platges urbanes. Barcelona va deixar de viure d’esquena al mar.

Tinc la impressió que Caldes també viu d’esquena a importants valors que té. Potser és una impressió causada per estar moltíssimes hores fora de la vila treballant, però potser és una realitat.

Caldes viu d’esquena a Torre Marimon?

Torre Marimon ha estat i és una infraestructura emblemàtica de la història de la formació professional i universitària en agricultura, una infraestructura cabdal en la recerca catalana en agronomia. L’any 1921 la Mancomunitat de Catalunyà adquirí la finca per destinar-la a la formació, i a la innovació i la recerca en la producció d’aliments, des de llavors durant 88 anys Torre Marimon ha acollit múltiples activitats científico-tecnològiques. Actualment està destinada a ser la seu central de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el primer institut de recerca de la Generalitat de Catalunya, una institució d’envergadura, de qualitat, amb reconeixement internacional.

Tinc la impressió que al llarg de la història, com està succeint avui mateix, la societat calderina no ha conegut el valor de les instal·lacions i el personal científic i tecnològic de Torre Marimon. Avui, l’acondicionament del bosc per a practicar esport ha acostat la finca a una part de la vila, però segueix sent desconeguda la vessant científica i tecnològica.

Caldes ha viscut d’esquena a Torre Marimon o la Torre Marimon ha treballat d’esquena a Caldes? Efectivament quan dos actors es donem l’esquena la responsabilitat és de les dues parts, però la societat calderina és la que podria sortir més beneficiada d’acostar-se a Torre Marimon. L’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris podria ser un recurs valuós per facilitar aquest apropament.

Enllaços:
http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48257/51276
http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/X?SEARCH=%22Torre+Marimon%22&SORT=D&searchscope=23
http://scholar.google.es/scholar?q=%22Torre+Marimon%22&hl=ca&lr=&btnG=Cerca

Caldes viu d’esquena a l’IES Manolo Hugué?

La història que va donar origen a l’Institut està totalment lligada a l’activitat social de Caldes. El centre d’ensenyament secundari inicialment fou una escola municipal. En transcórrer els anys la vila s’ha anat allunyat de l’IES i l’IES s’ha anat allunyant de Caldes. A l’institut tenim treballant llicenciats i enginyers, llicenciades i enginyeres en tots els àmbits del coneixement. La feina del professorat a secundària actualment és dura i sovint desmotivadora, però si reben el suport del seu entorn la seva capacitat de treball és multiplica enormement. Donar suport al professorat de l’IES des de la societat calderina seria probablement una de les millors inversions per la nostra vila. Amb recompensa immediata a través de les activitats que poden desenvolupar part del seu professorat a la nostra vila, per exemple a través de l’Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris, i amb un valor difícil de mesurar a través del seu treball dins de les aules i laboratoris del centre. El recolzament al Claustre de professorat seria una inversió en la formació dels nostres i les nostres joves.