Jo també sóc immigrant.

Almenys tècnicament parlant sóc en un 50 % immigrant de segona generació. El meu pare va arribar a Catalunya durant els anys quaranta, amb divuit anys, acompanyant al meu avi. Sense res, com la major part d’immigrants que en aquells moments arribaven, com la majoria dels que han arribat en els darrers anys. A la seva vida va haver de superar moltes barreres, moltes tanques, molts murs.

De petit el mur de la fam, de la pobresa. En fer-se més gran el mur de l’analfabetisme per no haver pogut anar mai a l’escola. En arribar a Catalunya el mur de la llengua, de la cultura.... La seva tenacitat i la seva intel·ligència li van permetre saltar un a un tots els obstacles. Efectivament sóc immigrant de segona generació, com moltíssima gent, per això m’indigna, em subleva veure els murs, les parets, les dificultats, els menyspreus que sovint posem a aquells i aquelles que fugen de la pobresa.

Un dels murs més difícils de saltar és el mur de la llengua i la cultura. He tingut el privilegi de viatjar a Xina. Passejant pels carrers, comprant per les botigues,... vaig veure les enormes dificultats del mur del meu analfabetisme i el meu desconeixement gairebé absolut de la cultura, certament ho vaig veure portant a la cartera dòlars i la targeta de crèdit. Com hagués estat per mi aquest mur si hagués anat acompanyat del mur de la pobresa?

Obrir l’escola d’adults als immigrants és molt més que obrir les portes d’una escola, és una escala per ajudar a saltar murs. La funció de l’escola que atent a immigrants ha de ser molt més que ensenyar una llengua, o ensenyar a llegir i escriure. L’escola és una porta oberta a entendre l’entorn que els envolta, una porta oberta a la cultura, on cultura és des d’aprendre a anar a comprar o saber quan has d’anar al centre de salut. L’escola d’adults ha de ser una porta oberta a l’amistat amb persones acollidores. L’escola d’adults és sens dubte un element estratègic en una política d’acolliment, en un treball que pretén que els immigrants de segona generació no se sentin immigrants.

A Catalunya hi ha immigrants que no han pogut anar a escola d’adults per manca de places? Hi ha immigrants que no hi poden anar per problemes d’horaris? Cap immigrant hauria de quedar fora de l’escola per problemes com aquests. Caldria estratègies per dotar les escoles d’adults de recursos i flexibilitat. D’altra banda impulsar iniciatives ciutadanes com
http://alfabetitzacio.blogspot.com/
és sens dubte molt important.