dissabte, 4 d’abril del 2009

Sobre el bon aprofitament de les infraestructures públiques

La diversitat de serveis que ofereix la nostra societat ha exigit la creació d’organismes i infraestructures diverses, amb relacions complexes. Per exemple el Departament d’Ensenyament gestiona les escoles públiques de primària i secundària (actualment els ajuntaments es responsabilitzen del manteniment de les escoles de primària, en canvi és la Generalitat qui ho fa de les escoles de secundària). Les instal·lacions esportives i culturals depenen dels ajuntaments, els centres de salut de la Generalitat,... i així un entramat complex on també apareixen altres actors com les Diputacions. Segurament alguns espais públics podrien oferir un servei més extens del que ofereixen, en ocasions pot caldre la bona voluntat d’institucions diferents per compartir recursos. Si es tracta d’institucions públiques, la lògica més elemental indica que cal rendibilitzar tan com sigui possible els recursos públics per oferir serveis a la societat. Compartir l’ús dels espais públics entre institucions o entre òrgans d’una mateixa institució és òbviament un encert.

A Caldes tenim algun exemple que mostra l’interès d’aquesta opció. Al CEIP El Farell una de les pistes esportives va ser acondicionada com pista de hokey. D’aquesta manera, des de que es va fer la remodelació d’una antiga pista malmesa, l’escola gaudeix d’una pista en bones condicions, i fora de l’horari escolar els equips de hokey disposen d’una pista per als entrenaments.

El que probablement encara no hem fet a Caldes és dissenyar nous equipament tenint present el plantejament d’un doble ús. Per exemple, segurament en els propers mesos es treballarà en el disseny de la nova escola El Calderí, una escola que sembla que oferirà un servei de 3 a 16 anys, es podria plantejar que algun espai d’aquesta nova construcció oferís un servei al barri on està ubicada? Per exemple una sala d’actes o una sala polivalent, que pogués ser utilitzada per l’escola, i fora de l’horari escolar per associacions locals. Pensar-ho en el moment de fer el disseny de la infraestructura permetria garantir una bona qualitat dels serveis, per exemple pensant en un accés extern de la sala, o uns lavabos independents d’altres zones del centre docent. És tan sols un exemple, probablement en el disseny de noves infraestructures caldria pensar sempre com oferir el millor servei a la societat, compartint alguns espais amb usos diferents dels propis de la institució.

L’escola d’adults de Caldes té uns espais propis amb moltes limitacions per a la realització de la seva activitat. Sembla que l’Ajuntament està treballant en un projecte de futur per millorar la infraestructura i els recursos actuals de l'escola d'adults amb la finalitat que aquesta es converteixi en l'eix vertebrador d'un pla de formació permanent municipal. Si realment és així, pot ser el moment de pensar en compartir recursos amb altres institucions al dissenyar noves infraestructures.

Durant alguns anys l’escola d’adults ha utilitzat algunes aules de l’IES Manolo Hugué, aules normals i esporàdicament aules informàtiques. Al meu parer, és un altre bon exemple d’un bon ús dels espais públics. Els horaris de l’Escola d’Adults permeten utilitzar aules de l’IES sense interferir en el seu funcionament regular. Cal que una escola d’adults tingui el seu caràcter propi, per això li cal disposar d’uns espais propis, però això no és pas incompatible amb poder utilitzar també espais d’altres institucions. El més òptim fins i tot podria ser tenir l’escola d’adults al costat de l’IES i així compartir fàcilment serveis com la biblioteca, les aules d’informàtica, la sala d’actes o els laboratoris. D’una relació com aquesta n’haurien de sortir beneficiades les dues institucions, l’escola d’adults podent disposar d’espais d’alta qualitat per a la docència, i l’IES podent disposar d’alguns recursos complementaris per al seu treball.

Si volem que l’escola d’adults sigui el centre d’un eix vertebrador d'un pla de formació permanent municipal, podríem anomenar-la Escola Municipal d’Ensenyaments Complementaris, i així faríem present una part de la nostra història. D’altra banda, ja en el disseny d’infraestructures caldria la participació dels agents socials i educatius del municipi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada